soldat anònim

Lleida, 28 de novembre de 1938

Estimada germana,
fa dies que volia contestar la teva carta, però m'han tingut immobilitzat, i no podia fer gairebé res. Sembla que vaig millorant però molt a poc a poc. Avui ja m'han deixat seure i he aprofitat per escriure't.
A l'hospital hi ha moltes hores vagaroses, massa temps per pensar. Ja saps que a mi el que m'agrada de debò és la fotografia i aquesta dèria és la que em permet distreure'm de les inevitables cabòries que et ronden, ociós les 24 hores i sense poder-me moure. No sé si és per la meva afecció, o perquè la memòria t'imposa els seus capricis, el cas és que de vegades obro els ulls i és com si d'aquest quartet fosc on es pengen els negatius se n'escapés un i aparegués, revelat, davant meu. Avui, un negatiu punyent s'ha despenjat de les seves pinces i m'ha revelat la imatge nítida d'un. poblet: Els Omells de Na Gaia.
M'he vist, com aquell xicot esparverat que no havia après encara a matar una mosca, vestit de soldat, dret, entre d'altres soldats encara més joves, en un camió "katiusca", que feia caravana amb uns quants més, camí del front, a defensar Catalunya de les forces franquistes. Com veus, la foto és més lúcida que la realitat. De fet, jo era un soldat anònim, que anava on em manaven, cantant cançons bèl·liques que ens feien aprendre i sense cap consciència de la dignitat de la meva gesta.
Recordo que ens vam aturar en aquest poblet tres o quatre dies, esperant ordres. Suposo que cada soldat té la seva estratègia per evadir-se de la cruel realitat que li toca viure. Jo m'ho mirava tot com si portés una càmara; emmagatzemava, a la meva memòria, racons, escenes, edificis singulars de cada lloc on anava i pensava: "quan s'acabi la guerra, vindré i ho fotografiaré".
Una escena que vaig retenir d'aquest poble va ser la de un pagès gran esquetllant ametlles als baixos de casa seva.
No sé si encara viu aquell pagès, ni si cap bomba ha desfigurat el poble; però quan acabi la guerra i disposi d'una càmera, hi tornaré per fotografiar-lo.
Espero noticies teves.
Una abraçada
Soldat anònim