Cercador
divorci
Un relat de: gaia1- Compartir:
Era un dissabte de març, havia acabat un treball intens que no em permetia cap altra distracció que les feines de la casa, i necessitava desconnectar. Com qualsevol altre dissabte el temps d'oci a la meva unitat familiar estava totalment institucionalitzat: els meus fills sortien fins a la matinada, el meu marit s'evadia de les mil petites frustracions de la realitat setmanal, cervesa en mà, mirant el partit de futbol que fessin per televisió . Jo, en moments com aquests, sentia nostàlgia del que fou la meva vida i pensava en el que podria ser... Davant d'una altra nit deambulant pel territori de la meva soledat, vaig decidir connectar l'ordenador. Vaig obrir un programa de xat, on havia anat d'altres vegades de manera fugaç ,ja que el general em semblava summament avorrit i els privats que m'oferiren eren plens de tòpics i de paraules abreujades, sense vocals, pròpies d'aquest nou codi de mòbils i xats que pretenen una economia encara que això signifiqui mutilar l'idioma.
Vaig observar els nicks que hi havia a la sala: molts estaven formats per un nom propi, la ciutat i un número que indicava l'edat, altres, plagiaven a un famós en la ciència o en les lletres; uns altres feien referència a atributs sexuals,... Per què vaig triar a
De sobte m'havia topat amb algú que posava accents "tot un luxe"- vaig pensar- i a qui a més no molestaven paraules més o menys cultes ni manifestava la seva estranyesa fent aquella típica pregunta-justificació: que et dediques als mots encreuats?
Vàrem pactar en els nostres missatges inicials entaular una relació d'intercanvi d'opinions i vivències al xat. Jo no tenia gaire cultura xatera, mai no m'havia atret aquest medi i em preguntava per què tanta gent jove dedicava hores d'oci i de son a aquesta activitat, però la veritat és que em vaig sentir enlluernada per les possibilitats que m'oferia aquest mitjà: tenia una màgia especial, era un instrument amb molts avantatges des del punt de vista de la comunicació, la relació i l'afecte i indubtablement contribuïa poderosament a fer-les més fàcils i riques.
I dissabte a dissabte, xat a xat, e-mail a e-mail vaig anar mantenint un intercanvi positiu i terapèutic amb
Curiosament, escriure, que té tant de conversa callada i serena, en moltes ocasions era també una conversa amb mi mateixa. Contestar els escrits de
Analitzem aquesta "estranya" relació d'infidelitat. Es cert que el ciberespai ha propiciat una llarga i intensa amistat entre
He de reconèixer que vaig aconseguir que les meves hores de xat fossin "el meu temps", aquell en el qual no se'm podia destorbar, i si algú del meu entorn s'atrevia a violar aquesta norma era objecte de la meva ira o li queia, almenys, una esbroncada. Era el meu espai de llibertat, quelcom que m'oxigenava, que em feia sentir autònoma, no com "la mare de" o "l'esposa de". Durant la meva dilatada vida matrimonial havia experimentat de manera reiterada com si al sucumbir a l'amor, hagués renunciat a la meva identitat, com si estigués totalment absorta per la família. Era com si hagués trencat aquell mirall de joguina que em van regalar de petita. Necessitava aprendre a compaginar llibertat i matrimoni, aconseguir que hi hagués una parcel·la de la meva vida que em pertanyés en exclusiva, tenir una habitació per a mi sola a la qual s'hagués de trucar abans d'entrar.
Potser se'm pot acusar de certa negligència respecte a la família perquè he invertit gran quantitat de temps en l'IRC, però d'això a observar una conducta addictiva a Internet o de fer un ús eròtic de la xarxa n'hi ha un bon tros. Accepto que les hores davant de la pantalla passaven a una velocitat incontrolada cosa que m'obligava a anar-me'n a dormir de matinada i feia que el dia següent transcorregués en un estat d'endormiscament que em feia actuar de manera poc curosa. És cert també que Internet ha provocat en mi una revolució sexual, m'ha ajudat a superar velles barreres puritanes, a entendre que l'enfocament de qualsevol tema -quan ha estat ensenyat com a veritat immutable o com a únic model- constreny, encotilla, no deixa espais per a la llibertat, per a les diferències, per a poder experimentar per un mateix. I l'únic que es pot viure com a propi és el que un descobreix, experimenta o escriu a mà al diari de la vida.
Doncs bé, l'educació sentimental que jo vaig rebre perseguia com a fi últim l'estatus de dona feliçment casada i en el meu manual d'educació sexual quedava clar que la meva habilitat havia de consistir a administrar uns favors sexuals en dosis suficients per a mantenir la il·lusió i els impulsos de l'amant, però de forma controlada com a estratègia per aconseguir el fi perseguit: el matrimoni.
Potser la frontera entre el que és lícit i il·lícit se m'ha anat difuminant, però entenc que, si hi ha d'haver pautes en el sexe, han de funcionar com a mapes de navegació, no com a carrils de vies fèrries de les quals el tren no pot sortir-se'n i que repeteixen amb idèntic paisatge el mateix camí que abans i després un altre tren recorrerà. I, encara que no considero més important el sexe que el somriure, no més que emocionar-se amb una melodia, que embadalir-se amb el color de les flors, que deixar-se arravatar per una posta de sol o per la lluna plena, també el sexe, com tot allò que és màgic en la nostra vida, ha de ser viscut amb intensitat, amb llibertat i amb somnis que anticipin o que revisquin.
Sí, tot això per a reconèixer que també les paraules de
Arribat a aquest punt em pregunto: ¿la infidelitat via ciberespai consisteix en això, en conrear una empatia amb algú que no és la parella, en tenir fantasies o secrets propis...?
És evident que la majoria d'homes no tolera o veu amb recels que la seva dona xategi, desaprova que surti a explorar el ciberespai, s'enfada si troba amistats o relacions positives que la enriqueixin o estimulin. Potser el cuquet arcaic de la gelosia es desperta si comprova que comparteixen confidències amb algú que no és un... Potser temen que aquesta activitat deteriori algun aspecte de la relació de parella. I no diguem que arribin a intuir que fan un ús eròtico-sexual de la xarxa. Suposo que en aquest cas el cúmul de contradiccions és de resultat imprevisible com ho ha estat el del meu marit.
En fi, un allau de preguntes se m'amunteguen en el meu pensament: és lícit espiar els e-mails que un rep o envia?, tafanejar quines webs freqüenta? Descobrir contrasenyes?
Bé, senyoria, no em queda res més per afegir, només repetir que per a mi aquesta relació ha estat com un exercici de Literatura interactiva, sense que aquesta activitat hagi competit amb el meu desenvolupamen
t vital més que per a explorar racons verges del meu territori sentimental i per superar la meva encotillada educació puritana.
Si la infidelitat virtual consisteix a que, mentre una part de la parella mira la tele o dorm, l'altra s'evadeixi fent volar les paraules i alliberar de tot fre la imaginació, evidentment sóc culpable.
Comentaris
-
La pura realitat...[Ofensiu]Jordi Butxaca Gumila | 25-11-2006
...explicada de manera magistral. Has fet un treball d'anàlisi exhaustiu de la història del personatge. Has analitzat molts aspectes de la realitat de moltes parelles i de la realitat del sentiment de l'individu sense dramatismes. Veig que has estat equànime i objectiva. Els lectors que s'identifiquin amb la parella de la protagonista t'ho agrairan.
La descripció, molt acurada i l'odre del relat molt ben disposat.
Et felicito, és un gran relat.
Jordi -
dIVORCI[Ofensiu]SANTANDREU3 | 12-07-2006
Sembla que el teu relast és part d'un judici, que no expliques com es va acabar.
Si realment ho va ser, queda la curiositat en peu.
A mi m'hauria agradat la separació, perquè la teva història parla d'una parella que no havia descobert, ni de lluny, la realitat dela teva persona.
Consideracions econòmiques al marge, la teva fantasia cibernètica tenia més valor humà, sembla, que totes les acaronades rebudes del teu marit, el temps que el vostre matrimoni fa funcionar, més be o més malament.
SANTANDREU3 -
Terapeutic[Ofensiu]Naiade | 12-07-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat molt la teva forma de descriure, la teva vivencia.
Crec que la majoria de dones casades, que han tingut una educació rigida, ( quassi podria adivinar la teva edad ), hem tingut o desitjat lo que tu vares trobar. No sempre s'acerta amb la parella i de vegades el dialeg que es basic, es fa impossible.
Be ja t'hi donat prou la pallissa
Segueix escribint aixi, mes d'una t-ho agraira
Una abrasada -
divorci[Ofensiu]Gemma34 | 01-05-2006
el matrimoni no es gens fàcil, l'avorriment és perillós. Però si un dels dos acaba explorant camins diferents no sempre és culpa del qui dóna el pas, moltes vegades és del qui no el dóna, i fa que l'altre es senti engabiat.
Gemma34 -
m'agradat tornar allegir-lo...[Ofensiu]mjesus | 03-01-2006
aquest relat, va ser dels primers que vaig llegir, pot-ser el tema o el títol em va cridar l'atenció, aleshores no vaig fer cap comentari. Em vaig sentir identificada, no en la història en sí, però si en les idees que sobresurten. Crec que està ben expressat i esfereïdorament actual. De totes maneres la infidelitat també o sovint és una questió mental, no només física. És trist que les coses hagin d'acabar així. oi?.
-
Internet canvia moltes coses[Ofensiu]T. Cargol | 15-09-2005
Permet comunicar-se amb persones amb qui mai hauriem pogut coincidir; això val per a temes de feina i personals.
Hi ha una sensació de llibertat o directament una llibertat més gran i una informació major; igualment hi ha el perill de fer servir la relació virutal com a substitut d'una vida sense alicients.
No cal Internet per ser infidel virtual, per això.
Ara, la pregunta pot ser ser infidel virtual equival a ser infidel real?
-
quina passada![Ofensiu]llàgrimes de neu | 14-09-2005
M'ha agradat molt el teu relat. Està escrit d'una manera molt intimista, et fa sentir de seguida dins la pell del personatge. M'agrada molt la sensibilitat amb què està escrit i la sorpresa del final de fer que fos una defensa davant d'un jutjat. També estan molt bé les qüestions filosòfiques (o potser morals) que planteges. Molt bo, també, el detall dels petons amb adjectius! És que...no sé què dir-te de dolent, no hi he trobat res! Anims i segueix així ;-)
-
***[Ofensiu]Llibre | 12-09-2005
En llegir la introducció de seguida m'ha cridat l'atenció aquest relat. M'esperava un relat més fantàstic (en el sentit de "fantasia"), una recreació literària més allunyada del punt base a partir del qual dius que vas començar a escriure.
I enlloc d'això, i gratament, m'he trobat un petit "assaig" sobre el tema, recreat a través d'un relat.
M'ha agradat.
M'ha agradat el tractament que li dones, i els petits i lleus matisos que introdueixes per mostrar-nos una vida anodina, buida, que cerca sortides per complaure's o autocomplaure's.
Ben trobat.
LLIBRE
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Carta oberta als meus alumnes
- soldat anònim
- estimar-te
- Stifax, el personatge secundari
- senzill: et desconnectes d'un servidor i ja ningú torna a saber de tu en aquest domini.Potser morir sigui així de
- Ciberamor
- l'assassinat
- data de caducitat
- la separació
- Stifax, el personatge secundari.
- divorci
- una estranya intoxicació mata la família Castells
- El lladre de sexe
- El llençol de fil
- Com una alcavota cibernètica