Cercador
la descoberta...-records d'infantesa-
Un relat de: teresa serramiaha vingut la Teresa
xisclaven tots a escola
quan hi anava
mentre ella em veia al pati ella la mare
a mi la flor de l’englantina
de la fàbrica estant atalaiant-me
i a casa un dia no fet de calendari ni rutina
enmig de la tempesta closa al pit
de tus-moqueja
enmig d’un bosc de crits i esguerros
a frec de mil punyals perduda Blancaneus
entre les dents punxents gola de llop
d’ara no surtis tapa’t
era nena dorment i no ho sabia
fins que fet esquinç de bisturí
eixit del cor d’aquell diari estès del pare
damunt cremor de febre als llavis
em besà un llamp
llençol de noces dalt la taula
mentre amb els ulls acariciava el seu prodigi
quan sols per a mi s’obrí l’embruix secret d’aquella porta
i m’abraçà l’enllà d’un temps intemporal
ja sé llegir!
Comentaris
-
Saps llegir[Ofensiu]Josoc | 26-04-2011
i escriure, certament, per sort nostre que, llegint-te podem gaudir-te.
-
Un record molt vívid[Ofensiu]Frèdia | 17-04-2011
Com m'ha agradat aquest poema! Jo també recordo quan vaig aprendre a llegir. Recordo la il•lusió d'adonar-me que acabava de descobrir un univers més gran i tot del que existeix en realitat. Encara recordo la cara de l'avi veient-me llegir les primeres paraules. A la vida oblides moltes coses i poques perduren per sempre i aquesta n'és una. Gràcies per recordar-la i per tornar-nos-la a tots a la memòria. Una abraçada, admirada Teresa.
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82731 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.