Cercador
la cuina de joguina... -sonet de fa vint anys-
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
El cec destí em cenyí el gran davantal.
Ara sabó de joia tot ho renta.
Aixeta d’enyor degota lenta.
El temps s’escola, lent, pel llagrimal.
A la tristesa hi poso un poc de sal.
Al guisat dels moments, un xic d’absenta.
A fabes de rutina, un poc de menta.
Bombons d’amor?, en faig un gabadal.
Per si el desencís buida plats i gots
melmelada de lluita guardo en pots.
Si, dels somnis, l’olor fuig per l’eixida
obro els armaris, tots, de bat a bat
omplo d’estels i de tendresa el plat
i assaboreixo, lentament, la vida.
Comentaris
-
Quina meravella voler ser i aconseguir-ho![Ofensiu]Mena Guiga | 09-03-2012 | Valoració: 10
Com bé dius, ets atípica. Ser atípic és genial i és un esforç d'anar contracorrent.
Com més enrera tirem en el temps, per edat, a la gent li costa més. També hi entren esl factors caràcter, influències, coneixences, consciència, experiència.
El meu pare farà el dia 13 els 71 i no està tan crescut. Ni la meva mare, tot i que tampoc és que siguin uns estereotipats de la seva generació. Ja em tenen a mi, que trenco clixés i això és el que tocava.
Com bé vaig aprendre l'estiu passat, i m'ho vaig quedar, el filòsof i professor de ioga integral David U., "jo he vingut al món a marcar una diferència". En el sentit de SER no d'imposar-se ni de narcissisme, sinó de donar el talent, l'amor, la gràcia, el que tinguis. La societat ha marcat uns engranatges i la gent sembla que té por o mandra per engegar-los a dida. Ben respectable. El que passa que m'estimo més ser actriu que espectadora. Tot i que també estic en el públic, però no sempre.
Bona nit, Teresa, i segueix marcant la teva diferència! -
Un poema[Ofensiu]Josep Ventura | 04-04-2011 | Valoració: 10
Meravellós,amb unes lletres embolicades amb fils de seda,m’encanta
abraçades
Josep
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.