La Ciutat dels Gratacels

Un relat de: Frap

A la Ciutat dels Gratacels un nen busca un altre nen per jugar però cap vol jugar amb ell, tots els nens i nenes juguen sols, vestits amb robes velles i brutes de color gris, tristos però sense cap expressió. Un nen té una baldufa però li falta la corda per fer-la girar, un altre duu una bicicleta sense pedals; en una cantonada, un nen juga a fet i amagar però no té a ningú a qui buscar, res per trobar, no hi ha cap nen amagat. Els adults caminen pel carrer ignorant els nens, vestits amb roba de color negre, tampoc riuen, tampoc parlen, tampoc expressen, es dirigeixen cap als seus destins com robots que en sortir de casa han estat programats per dur a terme aquest objectiu, res més, no mirar el que no s'ha de mirar, no parlar amb qui no s'ha de parlar, no sentir res que no s'hagi de sentir, gairebé no respirar, només el necessari.

En una fabrica el fum gris d'una xemeneia es confon amb el color del cel, sembla que allà s'hi fabriqui el cel que hi ha a sobre la ciutat. Una nena salta a corda just davant d'un bar que està ple d'adults, aquests, però, vestits amb roba bruta i de color marró (no tenen cap destí), un nen juga amb una pilota de futbol xutant una i una altra vegada la pilota contra una paret, una nena ha llençat la seva nina enmig del carrer perquè ja n'està cansada, un nen truca als timbres de les cases però no te cap por, no corre perquè ningú respon als timbres.

A la Ciutat dels Gratacels els arbres no tenen fulles i els troncs i branques són grisos, no hi ha ocells, només gats negres que es mouen sinuosament i que amb prou feines es deixen veure. Tothom arrossega feixugament les seves penes, a vegades algú s'atreveix a mirar als ulls d'una altra persona, com demanant ajuda, com preguntant-se perquè, amb un bri d'esperança, però observa que en els ulls de la persona que mira hi ha les mateixes preguntes i que les respostes són un "no ho se" desesperant, angoixant que omple de tristesa, la frustració s'apodera del pensament, l'esperança s'esbaeix.

Tot és com sempre a la Ciutat dels Gratacels, no hi passa res d'especial, tot encaixa, tot segueix el seu curs, tot és com sempre a la Ciutat dels Gratacels.

Comentaris

  • Llibre | 16-09-2005

    Ostres!

    Quina descripció més freda i corprenedora d'una ciutat. De la Ciutat dels Gratacels. I a més, explicat des del punt de vista dels nens, aquells que no poden jugar perquè la part humana de l'ésser humà ha quedat diluïda entre els grisos dels edificis.

    Déu n'hi do!

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Frap

9 Relats

15 Comentaris

11796 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17