La Carpeta de la Lola

Un relat de: Llibre

Nota:Aquest relat obeeix a una iniciativa duta a terme entre Salzburg i Llibre. En ell es narra una situació prèviament acordada entre aquestes dues relataires, però cadascuna d'elles l'escriu des d'una perspectiva o punt de vista diferent.

Des d'aquí us animo a llegir també la versió creada per Salzburg. No us puc indicar el link directe al seu relat, però el raconet de Salzburg dins RC el trobareu aquí. Està publicat al voltant de les mateixes dates que aquest, i el títol és "La Pantalla de la Lola".

Esperem que us agradin!



***** ***** ***** *****


Mira com somriu, la Lola! Qualsevol diria que és déu i que acaba de crear el món. Tot i que em cal reconèixer que aquesta vegada el que ha escrit sí que té cara i ulls. No com la resta de bajanades que sempre llegeix en veu alta, satisfeta i prepotent, creient-se de veritat que té talent literari.

Suposo que ara farà com sempre: seleccionarà tot el text, clicarà l'ordre de copiar, entrarà a la web, indicarà que vol publicar un relat, l'enganxarà en el requadre corresponent i donarà l'ordre d'enviar.

Exacte: de moment l'ha seleccionat, l'ha copiat, ara ja l'està enganxant... ostres! Què nassos ha passat? Quina una li ha fet, la pantalla? Bé: tant se val! Per sort em té a mi.

Ja feia dies que la pantalleta aquesta en duia alguna de cap... o potser hauria de dir alguna de plasma? Perquè en ocasions, mentre la Lola escrivia ben emocionada, com si en cada lletra li anés la vida, la pantalla es quedava tota negra. És clar: ella ni se n'adonava, ofuscada com es trobava en la creació d'una poca-soltada més. Però aquest cop era bo, el relat. L'ha rellegit en veu alta, com fa sempre quan col·loca el punt i final, i em cal reconèixer que era bo. De totes formes, encara que la pantalleta li faci una mala jugada, jo ja ho he dit: té molta sort, de tenir-me a mi!

L'altre dia, per exemple...

Però... Ei, ei, ei! Què fa, ara? Si continua així trencarà el teclat! I el pobre no en té cap culpa! Per què el pica d'aquesta manera? Ja me'l veig amb totes les tecles grinyolant a partir d'avui.

I ara on va, caminant amb aquestes passes de geganta? Potser pensa que mirant per la finestra trobarà la solució!

Eeeooo! Que estic aquí! Que ara, a aquestes hores, l'únic que veuràs serà el veí de bigotis llargs passejant aquell coi de gosset, que sempre està bordant i no deixa descansar a ningú!

Molt bé... així m'agrada: torna cap aquí. Ui! Però quina cara de pocs amics que fa! Lola, tranquil·la. Pensa una mica. No et posis histèrica. Vinga! Agafa'm!

Vaja! No m'ha fet ni cas!

Que no ho saps, que en informàtica gairebé tots els problemes es poden resoldre? A més, insisteixo: em tens a mi!

Està fatal, la pobra! La noto molt nerviosa. S'ha tornat a col·locar davant de l'ordinador... i ara arrenca el ratolí d'una estrebada! Però què fa?

Lola! Lola! Que jo estic aquí! Agafa'm!

Que bèstia! Ha llençat el ratolí per la finestra i ja sento el gosset bordant de nou. I ara fa el mateix amb l'estoreta, i els altaveus, i el teclat... Però s'haurà tornat boja? Què li passa? El relat era bo, però tampoc no hi ha per a tant! A més: jo estic aquí!

Hauré de fer alguna cosa perquè em vegi o encara destrossarà tot l'estudi. Vaig a sacsejar els meus separadors de colors, que això sempre té molt d'èxit. Sí: ja s'ha fixat en mi! Perfecte: ja m'agafa.

Ara, per fi, recordarà que abans de seleccionar el text i fer el copiar i enganxar havia imprès el relat, perquè a banda de poc talent literari, té ben poca memòria! Vinga: obre'm per l'apartat blau cel, que és on has arxivat els papers del teu darrer conte.

Ei, ei! On vas? Nooo! Cap a la finestra no! Que sóc jo! Que em tens a mi! Que dins meu hi tens la solució!

Nooooooo!!!!!

Ostres! Quina patacada! Em fan mal tots els separadors... Merda de gosset! No té res més a fer que pixar-se'm al damunt?

Per què? Per què avui en dia ja ningú no fa cas a un carpeta negra, seriosa i responsable com jo?


Comentaris

  • realitat[Ofensiu]
    samar | 23-01-2006 | Valoració: 8

    Pense que ha estat un acert .Totes dues versions estan ben a prop de la realitat.

  • pobra lola ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 13-10-2005

    no havia vist aquests relat fins ara, és molt devertit, jo encara no he tirat res per la finestra però a vegades he estat a punt ... vaig a llegir l'altre versió.

    una abraçaferrada

    Conxa

  • quina llàstima...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-09-2005

    Pobra carpeta incompresa i poc valorada, en mans d'una escriptora egocèntrica, histèrica i desmemoriada.
    Jo me l'he imaginat movent lleument els separadors de colors per cridar l'atenció, però hi ha ànimes poc sensibles que no saben veure com ens criden els objectes aparentment inanimats.
    Ara, en arribar a aquest punt, és quan la meva filla em diu: Mama, eo, eo, aterra, estem al planeta terra! No em deixen fer l'aranya amb la mà, ni vestir forquilles amb faldilles, ni fer cantar a un plàtan. Però la veritat és que ho faig igual.
    Com ja veus, ja li he agafat apreci a la carpeta de la Lola, sóc capaç d'anar a plegar-la amb olor de pixats de gos i tot!

    Espero que hagis passat uns bons dies de vacances!
    La meva estada a Girona va estar molt especial. Vaig conèixer a la Maragda, al Patxuko i al Xavier Valeri. Una experiència realment bonica i gratificant!

    Petonets!

  • motl divertit[Ofensiu]
    Shu Hua | 13-09-2005

    això de fer parlar les coses és un recurs que, ben emprat, queda fa força goig. M'ha agradat molt. Ara, aquesta Lola és ben tonta, eh?, on va a parar.
    Més petons
    Glòria

  • quina carpeta![Ofensiu]
    Lavínia | 07-09-2005

    les passa canutes , oi?

    Molt original, Llibre, el relat " adues mans".

    Ara vaig a llegir La pantalla de la Lola
    de Salzburg.

    Molts petons.

  • el misteri fins al final[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 04-09-2005

    que és com a de ser.

    No he estat capaç de endevinar que la pobra victima era la carpeta (tant oblidades les tenim). Un bom relat amb ritme i sentit de l'humor.

    Vaig a llegir el de Salzburg…

  • Una història genial i divertida[Ofensiu]
    brideshead | 02-09-2005

    Té tota la autenticitat de l'autora: sentit de l'humor, imaginació i aquesta capacitat esplèndida d'imaginar un bon relat arran d'una carpeta que, aparentment, no tindria gaire cosa per impactar, si no fos aquesta màgia poderosa que hi ha a la ploma de qui li ha donat vida.

    Celebro, estimada Llibre, aquesta bona iniciativa presa amb l'amiga Salz. Faran història, les vostres associacions!

    Una abraçada, Sílvia. Et felicito un cop més.

  • Ostres!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 02-09-2005

    Quina bona idea això de lligar dos relats amb la mateixa situació!! Mai hagués imaginat que algú fes una cosa com aquesta.

    Trobo que és molt divertit, original i ben estructurat.

    Enhorabona de part de la pantalla!!

    P.S. Què burra és la Lola. He he he....

  • Genial[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 02-09-2005 | Valoració: 10

    M'he rigut cvom mai... es una relat divertyit, energic, ben estructurat i ben trobat, amb un fil conductor al que tots ens podem sentir al.ludits, molt bona aquesta iniciativa... ara aniré amb la Salburg... i ja us explicaré, però de moment aquesta part m'ha encantat... pobra carpeta....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero