La Carpeta de la Lola

Nota:Aquest relat obeeix a una iniciativa duta a terme entre Salzburg i Llibre. En ell es narra una situació prèviament acordada entre aquestes dues relataires, però cadascuna d'elles l'escriu des d'una perspectiva o punt de vista diferent.

Des d'aquí us animo a llegir també la versió creada per Salzburg. No us puc indicar el link directe al seu relat, però el raconet de Salzburg dins RC el trobareu aquí. Està publicat al voltant de les mateixes dates que aquest, i el títol és "La Pantalla de la Lola".

Esperem que us agradin!


***** ***** ***** *****


Mira com somriu, la Lola! Qualsevol diria que és déu i que acaba de crear el món. Tot i que em cal reconèixer que aquesta vegada el que ha escrit sí que té cara i ulls. No com la resta de bajanades que sempre llegeix en veu alta, satisfeta i prepotent, creient-se de veritat que té talent literari.

Suposo que ara farà com sempre: seleccionarà tot el text, clicarà l'ordre de copiar, entrarà a la web, indicarà que vol publicar un relat, l'enganxarà en el requadre corresponent i donarà l'ordre d'enviar.

Exacte: de moment l'ha seleccionat, l'ha copiat, ara ja l'està enganxant... ostres! Què nassos ha passat? Quina una li ha fet, la pantalla? Bé: tant se val! Per sort em té a mi.

Ja feia dies que la pantalleta aquesta en duia alguna de cap... o potser hauria de dir alguna de plasma? Perquè en ocasions, mentre la Lola escrivia ben emocionada, com si en cada lletra li anés la vida, la pantalla es quedava tota negra. És clar: ella ni se n'adonava, ofuscada com es trobava en la creació d'una poca-soltada més. Però aquest cop era bo, el relat. L'ha rellegit en veu alta, com fa sempre quan col·loca el punt i final, i em cal reconèixer que era bo. De totes formes, encara que la pantalleta li faci una mala jugada, jo ja ho he dit: té molta sort, de tenir-me a mi!

L'altre dia, per exemple...

Però... Ei, ei, ei! Què fa, ara? Si continua així trencarà el teclat! I el pobre no en té cap culpa! Per què el pica d'aquesta manera? Ja me'l veig amb totes les tecles grinyolant a partir d'avui.

I ara on va, caminant amb aquestes passes de geganta? Potser pensa que mirant per la finestra trobarà la solució!

Eeeooo! Que estic aquí! Que ara, a aquestes hores, l'únic que veuràs serà el veí de bigotis llargs passejant aquell coi de gosset, que sempre està bordant i no deixa descansar a ningú!

Molt bé... així m'agrada: torna cap aquí. Ui! Però quina cara de pocs amics que fa! Lola, tranquil·la. Pensa una mica. No et posis histèrica. Vinga! Agafa'm!

Vaja! No m'ha fet ni cas!

Que no ho saps, que en informàtica gairebé tots els problemes es poden resoldre? A més, insisteixo: em tens a mi!

Està fatal, la pobra! La noto molt nerviosa. S'ha tornat a col·locar davant de l'ordinador... i ara arrenca el ratolí d'una estrebada! Però què fa?

Lola! Lola! Que jo estic aquí! Agafa'm!

Que bèstia! Ha llençat el ratolí per la finestra i ja sento el gosset bordant de nou. I ara fa el mateix amb l'estoreta, i els altaveus, i el teclat... Però s'haurà tornat boja? Què li passa? El relat era bo, però tampoc no hi ha per a tant! A més: jo estic aquí!

Hauré de fer alguna cosa perquè em vegi o encara destrossarà tot l'estudi. Vaig a sacsejar els meus separadors de colors, que això sempre té molt d'èxit. Sí: ja s'ha fixat en mi! Perfecte: ja m'agafa.

Ara, per fi, recordarà que abans de seleccionar el text i fer el copiar i enganxar havia imprès el relat, perquè a banda de poc talent literari, té ben poca memòria! Vinga: obre'm per l'apartat blau cel, que és on has arxivat els papers del teu darrer conte.

Ei, ei! On vas? Nooo! Cap a la finestra no! Que sóc jo! Que em tens a mi! Que dins meu hi tens la solució!

Nooooooo!!!!!

Ostres! Quina patacada! Em fan mal tots els separadors... Merda de gosset! No té res més a fer que pixar-se'm al damunt?

Per què? Per què avui en dia ja ningú no fa cas a un carpeta negra, seriosa i responsable com jo?