La canço dels nens sense casa

Diuen les llegendes,
Que els nens sense casa,
Tenen una canço,
Bonica, però plena d'il.lusió

Diu així la cançó,
Que un dia amb va ser contada,
Per un nen Marroquí,
Que no tenia casa.

"No ploris amic,
Que les dunes del desert,
Es vegin acoronades pel sol,
Nosaltres trobarem el nostre lloc.

No ploris amic,
Que el mateix sol,
Que ens acaronaba la pell de maragdes,
Ens acaronará aviu,
Per donar-nos escalfor.

Tingues paciencia amic,
Que aquesta es una llarga tasca ,
Creu que l'imposible,
Algún será possible.

No et trobis perdut amic,
En aquest món desconegut,
Que els nostres avantpassats,
Ens guiarán cap a la plenitut.

Dancem amic,
Dancem la dança de la pluja,
Que les nostres llágrimes,
Es convertirán em aigua,
I ens calmarán la sed.

Ayu-lu peke,
Ayu-lu agadí,
Tingues esperança,
Que trobarem el nostre camí."

Així deia la canço,
Que un dia em va ser contada,
La cantaré cada dia,
Pels pobres nens sense casa.