La camisa

Una estranya i nova melodia. La lletra d'un gran poema. Un cos que es mou.

Una ànima per descobrir. Una ànima plena de misteris, però aquest cop, molt a prop teu. Es mou només per a tu. Et mira. Et mira i veus com és ella. T'obre el cor amb els seus ulls. Són verds.

Porta una camisa. I lentament, es descorda el primer botó. Una ràfega de desig envaeix els teus sentits, però el controles. És millor esperar i gaudir de l'espectacle.

La mires, i notes com la tela toca el cos que, en aquest moment, no tens en les teues mans. Et torbes. I segueix aquella melodia. Ella segueix ballant. Et somriu. Aixeca una cella. I un altre botó es rendeix al plaer.

Un sostenidor negre guaita des de fora dels seus pits. En aquest moment només voldries trencar totes les fronteres que et separen d'ells. Però recordes que no és només allò el que t'agrada d'ella. Recordes les seues paraules, la seua mirada, els seus versos, la seua olor.

Només queden dos botons per vèncer. Saps que després d'ells tot serà més fàcil. Però la noia es resisteix. Només es mou al ritme de la música. I et mira. Et mira amb el seu aire altiu i independent. T'agrada.

De cop i volta, els dos darrers botons desapareixen, i a poc a poc la camisa es va amagant lluny del seu cos. A partir d'ara tot serà més fàcil.