La bona por, fadrina.

Em sembla evident que la bona por és la prudència... o la saviesa adquirida a partir de l'experiència.
Un joc semàntic ben curiós!

Ha estat un goig llegir el teu poema, tan breu però tan rítmic, tan expressiu tot i la curosa selecció dels mots.

T'envio una abraçada sense metzina de cap tipus,
Unaquimera

Idees ben clares, domini del llenguatge, ritme
adient. És cert que per protegir-se del dolor ens hauríem de posar una cuirassa de por, jo l'he portada durant molt de temps, però es tan bonic tenir el cor esbatanat perquè hi entri la vida...! Cal no tenir massa expectatives i no voler controlar-ho tot, que la vida flueixi i si ens fa mal, recordar les roses que hem collit a l'hiver.
Si t'agraden els poemes amb fotos en blanc i negre, busca a Google "Gonzalo Vinagre" "poemas de Aurora Marco". Si t'hi decideixes, ja em diràs si t'han agradat. Petons