"Cara bonica"

Un relat de: Silent

-



L'euga negra atzabeja com la nit tancada
galopa abraonada desfent-se de les brides.

Les sedes -cua i crines- més semblen dues ales
reflexes blaus li pinta la lluna argentada.
Ja no li calen aquelles ferradures
i guitza les roques amb les fines peülles
no l'atura el vent del nord ni la gebrada
i escup l'embocadura
i es dol de la ferida.

Ja al cim, s'enlaira solemne sobre les dues anques
i a l'instant, reverents s'apaguen tots els sons de la nit
ferest de nou l'orgull, renilla a cap alçat mirant a l'infinit;
punyent, màgic instant, abasten les estrelles.


De matí l'acarona un raig de sol novell;
la llibertat li besa la perla i el musell.

Comentaris

  • He anat llegint..[Ofensiu]
    bocidecel | 11-07-2008 | Valoració: 10

    ...els teus poemes. M'agraden per la sensibilitat, la força, les sensacions que m'inspiren, la dolçor, la tendresa, la llum...i ara la llibertat.

    Gràcies per aquests moments d'emoció delicada que ens ofereixes.

    Una abraçada.