"Cara bonica"

Un relat de: Silent

-



L'euga negra atzabeja com la nit tancada
galopa abraonada desfent-se de les brides.

Les sedes -cua i crines- més semblen dues ales
reflexes blaus li pinta la lluna argentada.
Ja no li calen aquelles ferradures
i guitza les roques amb les fines peülles
no l'atura el vent del nord ni la gebrada
i escup l'embocadura
i es dol de la ferida.

Ja al cim, s'enlaira solemne sobre les dues anques
i a l'instant, reverents s'apaguen tots els sons de la nit
ferest de nou l'orgull, renilla a cap alçat mirant a l'infinit;
punyent, màgic instant, abasten les estrelles.


De matí l'acarona un raig de sol novell;
la llibertat li besa la perla i el musell.

Comentaris

  • Aquest poema...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2008 | Valoració: 10

    ...m'ha recordat els escrits de Juan Ramón Jiménez quan parlava al seu Platero, una poesia molt bucólica i que dóna ganes de tenir una euga o millor no tenir-la sinó compartir la nostra xicoteta vida amb una euga si més no en els moments en els que estiguem amb ella, m'ha recordat també els meus estius càlids i amb molta llum en la serra de la Calderona al poble de Montroi, a una casa de camp, m'ha agradat el poema, i sobretot resalta el tarannà de l'euga "Cara bonica".
    Salutacions de Vicent.

  • He anat llegint..[Ofensiu]
    bocidecel | 11-07-2008 | Valoració: 10

    ...els teus poemes. M'agraden per la sensibilitat, la força, les sensacions que m'inspiren, la dolçor, la tendresa, la llum...i ara la llibertat.

    Gràcies per aquests moments d'emoció delicada que ens ofereixes.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: