Cercador
"Cara bonica"
Un relat de: Silent-
galopa abraonada desfent-se de les brides.
Les sedes -cua i crines- més semblen dues ales
reflexes blaus li pinta la lluna argentada.
Ja no li calen aquelles ferradures
i guitza les roques amb les fines peülles
no l'atura el vent del nord ni la gebrada
i escup l'embocadura
i es dol de la ferida.
Ja al cim, s'enlaira solemne sobre les dues anques
i a l'instant, reverents s'apaguen tots els sons de la nit
ferest de nou l'orgull, renilla a cap alçat mirant a l'infinit;
punyent, màgic instant, abasten les estrelles.
De matí l'acarona un raig de sol novell;
la llibertat li besa la perla i el musell.
l´Autor
28 Relats
38 Comentaris
26053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Utilitzo compasos no habitualsen melodies que restaran inèdites.