Estira i arronsa

Un relat de: Silent

-Vinga Irene, que arribem tard.
-Ja acabo... Ah! Manel, ara que hi penso, haig de dir-te una cosa abans que...
-No no i no! Ara no és moment de pensar!
-Espera, que no saps el que et vull dir, home...
-Res! Fins que no siguem al carrer no em diguis absolutament res. Agafo el teu abric, els guants, la bossa nova...
-Caram, noi, quines presses...
-Que no veus que farem tard?
-Però jo...
-Ja estàs llesta?
-Bé, si, però el que t'haig de dir és important.
-Al carrer, al carrer em dius el que vulguis, eh maca?.
-Ostres, quines presses! Ves, ara ja no em recordo el que t'havia de dir...d'això...ah sí, que s'han de
-Tancant portaaaa!!
-Nooooo!! Esperaaaa!!
-Ja podem marxar, ara digue's el que vulguis preciosa que només estic per a tu, floreta...
-Casu'm l'olla, Manel! Floreta? Tros d'àse, acabes d'espifiar-la, babau!!
-...
-Sí, capsigrany! Senyor bròquil!
-...
-I no em miris així!
-...què?
-Les claus, recordes?
-Sí, que ahir vaig posar les meves claus a la teva bossa perquè les guardessis...
-Molt bé! Deu punts per encertar la resposta, nang, nang!
-Filla, on és el problema?
-El problema? Que on és el problema?
-Sí, digue's...
-Mira la bossa!!
-Sí, la bossa nova...la que vas dir que volies estrenar avui...
-Manel, mira dins la bossa...
-Ostres!
-Ni ostres, ni porres en vinagre! Ni les meves claus, ni les teves. El que vol dir que estem al carrer, Manel!
-...
-I tot perquè sempre vols arribar el primer a tot arreu. Ja veus el que has aconseguit amb les teves presses.
-Si ho mires bé... la culpa és teva per no haver canviat les coses de la bossa vella a la nova...
-Si no m'has donat ni temps!! Si t'ho anava a dir i no m'has deixat.
-Res, no aconseguiràs que em senti culpable, al cap i a la fi la bossa és teva.
-Quines penques!!
-...i ara què fem?
-Ah, doncs jo no ho sé, al carrer no puc pensar; es veu que m'afecten el sorolls i no se m'ocórre res... Sembla com si de sobte el meu cervell fes de mirall del teu i ja veus, res de res.
-Què vols insinuar?
-Ai Manel, ara al meu cervell veig exactament el que hi ha al teu.
-Ah si llesta? Doncs digue's va, què hi ha?
-Res Manel, res... Al teu cervell no hi ha res...

Comentaris

  • Ja l'he trobat![Ofensiu]
    bocidecel | 14-07-2008 | Valoració: 10

    Gràcies per recordar-me on havia deixat la rialla. Aquest cap meu té més forats que un colador!
    Si no fos pel teu comentari, potser no hauria disfrutat tant d'aquest estira i arronsa típic i tòpic, amb un humor que no s'allunya gaire d'alguna realitat.
    Amb els anys de convivència, anem adquirint poders per a mirar dins del cervell del company/a (almenys això ens pensem). Si ho poguéssim fer de veritat, ens enduríem més d'una sorpresa.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: