-XII- 1982

Amb les teves mans em prens el rostre
fitant-me encuriosit i em fas l'ullet.
Amb els llavis em cerques a l'orella el "teu" clotet
i la polifonia dels sentits ens abassega l'un de l'altre.

Afamats captius d'aquest desfici, fugint de la raó,
esdevenim dos mariners eixelebrats
i ens arrisquem a navegar plegats
sense timó ni vela, sols amb la desraó.

La mar discreta, ens gronxa complaent
gresol de porcellana de l'argentada lluna
aquesta lluna coqueta i confident
-ens ha parat la taula en una duna.

El crepuscle ens esguarda,
vestits tan sols amb la rosada.