-XII- 1982

Un relat de: Silent

Amb les teves mans em prens el rostre
fitant-me encuriosit i em fas l'ullet.
Amb els llavis em cerques a l'orella el "teu" clotet
i la polifonia dels sentits ens abassega l'un de l'altre.

Afamats captius d'aquest desfici, fugint de la raó,
esdevenim dos mariners eixelebrats
i ens arrisquem a navegar plegats
sense timó ni vela, sols amb la desraó.

La mar discreta, ens gronxa complaent
gresol de porcellana de l'argentada lluna
aquesta lluna coqueta i confident
-ens ha parat la taula en una duna.

El crepuscle ens esguarda,
vestits tan sols amb la rosada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: