A UNA DONA AFGANESA

Un relat de: Silent

No poden aturar-lo, el vent;
el vent no s'atura.

Travessant la tupida malla que et cobreix el rostre,
s'endevina el colom dels teus ulls que
malgrat tenir ferides les ales
vola,
sagnant les perles del dolor en la mirada.
Les llargues vestidures imposades
amaguen el teu cos d'esclava penitent
humiliada,
dibuixant l'ombra d'un roser esfullat en l'àrid sòl,
esperant,
pacient,
poder tornar a brotar.
La xarxa no pot esmorteir els teus sospirs
que el vent s'endú i arranja amb d'altres
escampant arreu del món l'afligit clam
del sofriment de tantes dones ultratjades.
El qui el besa,
covard,
amb les pèrfides raons de sobirans estèrils i dogmàtics,
et vol marcir
com un desmai plantat en el desert.
Darrera l'ombrívola finestra,
la maleïda carícia de la mà que et ferra el cos, suportes,
sota el tumult desenfrenat del seu zel.
Impotents mascles contra la pròpia natura
s'afanyen en castrar la llibertat del teu pensament
que com el vent,
no s'atura.

No poden aturar-lo el vent.
El vent, no s'atura.

Comentaris

  • Crua realitat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-10-2008 | Valoració: 10

    que has brodat amb mots precisos per convertir-lo en un poema que es clava al cor sense aturar-se, vers a vers. Mostres imatges impactants i ens retrates dones que viuen sota un esclavatge miserable que els impedeix albirar la llibertat. Una llibertat que hauria de ser implícita a la condició humana. El pensament però, com el vent, no s'atura
    Una abraçada

  • ...HOLA...[Ofensiu]
    jos monts | 22-09-2008 | Valoració: 10

    Un poema que crida al cel llibertat.
    I com sempre la teva ploma no te que res que envejar.
    No... no t'aturis fes com el vent que no es veu però se sent.

    Com podràs veure he penjat a RC. un havanera me la pots criticar.
    Fins ben aviat.

  • Impactant[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2008

    Un poema preciós i fort, prenyat ( i emprenyat, potser? ) d'una força tot just continguda pels mots que has triat per dissenyar uns versos que són com una esgarrapada, com una cicatriu en la sensibilitat de la lectora... però que no l'aturen, perquè m'arriba!

    Un poema impactant, en resum.

    Per cert, m'ha cridat l'atenció una certa proximitat entre algun element aquí present i el mateix en un poema meu:Al vent ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi, si et ve de gust ): aquesta coincidència em permet sentir-te més propera, tot i la desconeixença...

    Ja que he gaudit tant amb la lectura d'avui, tornaré a passar un altre dia per aquest espai teu per regalar-me una altra obra.
    Fins llavors, t'envio una abraçada que no pot deturar cap ventada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: