La biblioteca ambulant

Un relat de: Meia Onadelluna
Asseguda al seient del conductor,l’olor del cuir envellit i dels fulls de paper esgrogueïts transportava la Sarah de nou a casa. Recordava la seva infància en aquell paller, llegint un llibre a la falda del pare abans de l’esclat de la guerra. Amb els anys, allà hi van reunir una petita biblioteca, iniciada pel pare amb els volums oblidats per mercaders a la taverna i enriquida després per comerciants d’arreu, a canvi de préstecs i recomanacions. Quan el vell pagès savi va morir, la jove es va dedicar en cos i ànima a mantenir el seu llegat, compartint aquell refugi lector amb els veïns que volien aprendre a llegir.

Però un dia va esclatar una guerra fratricida al país, que en pocs mesos va afectar el poble de la Sarah, situat a pocs quilòmetres de la frontera. Amb els trets ressonant vora la granja i el veïnat en fugida, la Sarah es resistia a deixar enrere els seus estimats llibres. Finalment, no va tenir més opció: va agafar la furgoneta abandonada del repartidor de llet i l’omplí de dalt a baix amb els seus tresors de paper abans de fugir.

Ara, instal·lada a l’exili en un camp de refugiats, aquella furgoneta s’havia convertit en el bibliobús de la comunitat. En un lloc on la gent passava gana, grans i petits feien cua davant l’atrotinat vehicle per alimentar-se l’ànima. Una bona història, llegida en la intimitat de la tenda o compartida en veu alta, els permetia viatjar a altres mons, altres èpoques i a altres realitats. La Sarah somreia melancòlica pensant que havia salvat els seus llibres de camí ala frontera; en realitat, havien estat els llibres els que la van salvar durant aquells anys tan foscos.

Comentaris

  • Llegir salva vides[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 30-05-2026 | Valoració: 10

    Bon dia, Meia Onadelluna:

    Has escrit un relat breu, que diu molt més del que ens expliques. I és que llegir de vegades ens salva la vida a nivell mental ja que ens adstreu de la realitat quan aquesta és insuportable, per exemple, en el cas d'una guerra que capgira la vida del revés.

    Si no ho has fet, et recomano que et llegeixis «La bibliotecària d'Auschwitz» de Antonio Uribe.

    Rep una forta abraçada i continua escrivint,

    Helena