Cercador
La bala
Un relat de: Far de Cavalleria- Compartir:
Del front li començaven a regalimar gotes de suor. Inicialment, unes imperceptibles taques d´humitat, ràpidament, minúsculs rius damunt la templa. No podia fer res, la mà, l´ull, totes les articulacions li havien deixat de fer cas. No podia evitar les tremolors.Va serrar les dents, tancar els punys i tensar els braços, però res aturava aquesta manifestació de terror. Allà dret, al mig del carrer, davant del Saloon, amb la boca seca esperava com s´acostava la maleïda que provocaria la seva mort. Feia tan sols un instant que havia desenfundat la seva arma. Encara se sentia el fort espetec de la pólvora i fumejava el canó. Havia realitzat el tret amb el qual creia resolta, definitivament, la picabaralla amb el seu germà.
Havia errat.
La bala s´havia incrustat en el carro del venedor ambulant. Algunes ampolles de xarop màgic s'havien malmès.
Ara, li tocava a ell ser l´objectiu. S´acostava. L'esperava...
Abans de rebre l´impacte va olorar una mescla de ferro i foc. Entre mig dels ulls, a gran velocitat es va instal·lar el projectil vomitat per la pistola de l'individu que tenia al davant.
Un sol vermell rossegava el seu cervell mentre una idea es barrejava amb la seva sang: ``Ara sí que, de ben segur, li tocaria al seu germà rentar els cavalls"
Un somriure es dibuixà en el seu rostre mentre el seu barret polsós semblava ballar damunt d'ell.
Havia vençut!
Comentaris
-
3 en 1[Ofensiu]Shu Hua | 13-02-2005 | Valoració: 9
Amic Far, fa massa temps que no llegeixo res teu i ara he volgut posar-me una mica al dia, així que vaig de tres en tres.
Primer m'he llegit el del Manolo, que ja feia temps volia fer-ho. M'ha agradat força, és divertit i simpàtic. El que no entenc, segurament perquè jo on he viscut mai aquestes situaciions, és per què li costa tant de dir-li al Daniel que faci el favor de dir-li Manel en comptes de Manolo.
El segon ha estat el de l'esposa complaent. Que vols un fill negre? Tranquil. Que el vols groc? Vinga. El que no especifica el conte és si hi havia repartidors de butano a prop. Ara, el fill verd... home, sempre el poden pintar.
I aquest és intens, contundent i amb bon final.
Com tots els teus relats, aquests tres m'han semblat ben escrits, originals i, sobre tot, molt ben descrits. Potser el del Manolo és el que menys m'ha agradat perquè, ja et dic, no entenc on està el problema.
Una abraçada
glòria -
Definitivament, [Ofensiu]Thalassa | 22-01-2005
una passad... et deixa amb un bon regust de boca, tot i el conflicte en sí. No es fa curt, i el personatge està molt ben descrit, el podem fer tangible fàcilment.
Moltes felicitats!
Thalassa -
germans de sang...[Ofensiu]Capdelin | 13-01-2005 | Valoració: 10
com has disfressat el relat, jugant amb bells i llunyans somnis de l´oest, difuminant les picabaralles diàries i rutinàries en la creixença dels germans... germans de sang... sang que explota per una novieta, per un anar a comprar el pa, per un ordinador sempre ocupat...
"ara sí que de ben segur li tocaria al seu germà rentar els cavalls" perfecte, sensacional... el contrast tràgic-còmic del no res ensagnat de dol...
només per aquesta frase... tornen a cavalcar cavalls en camins polsosos i torna a brillar el sol a l´OEST de la poesia i de la literatura.
una abraçada!
