Cercador
L´olor a pa calent desperta els cinc sentis
Un relat de: JimbielardM´acompanya tendrament la mandrosia
Que embressola en el silenci de la nit
Engronxant-me m´acaronen tot el cos
Suaus llençols planers, llisats al llarg del llit
Els meus llavis es separen lentament
I denoten melindró i asperitat
S´humiteja en el meu somni el paladar
Culminant un sabor dolç i assalarat.
Ja es de dia i el sol cau per la finestra
Encoixinat veig en un costat l´escletxa
Per on passa el fil de llum matiner
fins l´habitació de parets blanques de cal freda
Sento l´aigua serenosa de la font
Com s´enganxa a cau d´orella el seu reureu
Com s´endinsa dins el canti de terrissa
Com s´emplena fent que el so sigui més greu
Fa sonora l´harmonia de la son
Els ocells i el murmuri de la gent
El silenci ha marxat des del carrer
I em desperta ... l´ olor a pa calent
Comentaris
-
D'acord amb Epicuri[Ofensiu]deòmises | 10-04-2008 | Valoració: 10
Una cosa que he observat en la teva poesia és la claredat dels mots, la senzillesa de la forma i la quotidianeïtat que desprèn.
El pa és agradable, l'olor, el sabor... Potser per això he entrat per primer cop en la teva poesia amb aquest poema: perquè intuïa que seria bo, com el pa.
No me'n penedeixo. Gràcies, d. -
gracies[Ofensiu]Jimbielard | 18-02-2008
gracies a tots pels vostres comentaris.
-
molt saborós[Ofensiu]ANEROL | 14-02-2008 | Valoració: 10
els sentits en la seva plenitud. Molt agradable de llegir
-
visca els cinc sentits[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-02-2008 | Valoració: 10
M'agradat aquesta invitació sensibilitzadora als cincs sentits amb pa calent.
-
Desperta els sentits[Ofensiu]Epicuri | 13-02-2008
M'has fet viure una bona estona, envoltat d'aquesta vida que tan sensualment trasmets.
M'ha semblat molt bona i molt viva, et llegiré més. Ha estat un plaer.
realista
minimalista
autèntica
visual
dolça
apetitosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
71 Relats
252 Comentaris
90515 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...
Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.
https://joansamfainablog.wordpress.com/
Últims relats de l'autor
- Les flors de Santa Eugènia
- Avui
- En obrir els ulls
- Jo em quedo a casa
- Puc
- El teu cul
- L'últim somriure (Cicle Supremus I)
- Necessito Morir
- Haiku per tu
- Farem que sigui cosa de l'atzar
- Sóc Català. (Així, a raig)
- A prop teu (cançó dedicada al meu pare pel seu aniversari)
- Per tu mama ( cançó dedicada a ma mare pel seu aniversari) dels teus fills.
- Record d'aniversari
- Per tot, gràcies