L´oblit

Un relat de: Xunxi

En el racó la lluentor del metall,
petita , entre les rodes grosses,
el temps llaurat a la seva pell,
les mans entrecreuades , tremoloses ...


dolçament li pentino els cabells,
són del color de la lluna,
amb el tacte dels teixits vells,
amb olor de fruita madura



però quina mirada més tendra,
que sense veure.....
m'enlluerna


I jo, gairebé sense veu li parlo,
retalls de la seva vida,
I amb un nus al cor li amago,
la buidor de la memòria fugida

per un instant el record pren força,
i trista m'aturo, observo el camí,
ella vol veure la seva petita,
però no pot l'amor vèncer l'oblit



però quins ulls més macos
que mig aclucats…..
em somriuen


i un altre dia, pacientment,
asseguda al banc l´acarono,
ella, pendent del retrobament,
tan a prop i tan lluny...... jo l'enyoro!


Comentaris

  • tendresa en torrentera...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-03-2011 | Valoració: 10

    d'una situació que es fa difícil de viure però que cal acceptar i saber portar donant tot l'amor que tenim a dins amb petits gestos, mirades, el contacte... com molt bé descrius al teu poema
    t'agraeixo els teus comentaris, seguim en contacte
    una abraçada
    joan

  • Oblit i presència[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010 | Valoració: 10

    T'he descobert mercès l'amable comentari que vas deixar sota un poema meu, i en arribar al teu espai he decidit començar pel teu darrer escrit.

    Has aconseguir combinar en bona proporció la tristesa i la dolçor, la companyia i la pèrdua, la presència i l'absència, l'emoció i la resignació, ...

    Tornaré a passar per llegir altres creacions teves, que endevino que poden ser interessants.

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autor/a,
    Unaquimera

  • Quina gran emoció[Ofensiu]
    brins | 29-04-2010 | Valoració: 10

    m'ha produït el teu poema!

    L'he sentit molt endins perquè cada vers és per a mi un record molt viu encara.

    Has sabut descriure amb gran sensibilitat aquesta greu malaltia que se'ns emporta els éssers estimats abans que arribi la seva hora.
    Has fet un poema magnífic!

    Jo també vaig escriure fa temps uns versos dedicats a la meva mare. Si et ve de gust, te'ls ofereixo OBLIT

    Una abraçada molt afectuosa,

    Pilar

  • Quines metàfores[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-04-2010 | Valoració: 10

    tan delicioses has utilitzat, Xunxi !
    He copsat un cas d'Alzheimer no?
    Felicitats perquè el poema és preciós.
    Una abraçada.

  • emocionant[Ofensiu]
    hossain mechaal | 29-04-2010 | Valoració: 10

    Una imatge tendra que em va arrencar uns sentiments de nostàlgia. he tancat els ulls però en obrir-los m'hi Trobat amb dues llàgrimes d'emoció que em cauen galta avall
    Aquest es un regal, gràcies per alegrar-me el dia.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol