L´home petit i ovalat

Un relat de: prudenci

Era un home petit, ovalat, i la seva vida era buida. L´habia deixat la dona, que s´habia quedat amb tota la seva pertinença i vivia al carrer, solia dormir en una caixa de cartró , gran, i s´empapava amb la pluja. Gaudia d´una petita pensió de l´Estat perquè van dir que era esquizofrènic. No sabia que fer perquè els amics habien marxat o desparegut de la seva vida, i moltes vegades mirava els contenidors per a veure si hi trobava unes sabates o uns pantalons vells. Habia quedat fora del temps feia deu anys.
Els matins se l´hi feien massa clars lles tardes massa grises i els vespres massa foscos.
Era un home petit, ovalat, i vivia com un cargol, cornut, rastrer, babós.
Un dia, al carrer, va trobar un estrany aparell, era petit i ovalat , com ell, però tenia moltes tecles, va anar apretant i li contestaba gent que no coneixia, i això el va distreure.
De repent l´aparell va sonar amb una estranya música, va apretar diversses tecles i de sobte senti una veu que li parlava:
-Hola ¡ que s´ha trobat el meu móbil? …
- el seu què ? digué sorprés.
- Sí, el meu móbil, el telèfon , home !-
Alló era un telèfon! Tal i com ell tenia abans , però de butxaca ¡ …. I se l´endugué tot content de que la màquina parlés podent-la dur a la butxaca, car això no ho habia vist mai encara.
Un dia, remenant-lo veigué que hi habia un botó vermell, i tot mirant-se´l amb curiositat el va apretar. I va sortir la seva imatge a la pantalla ! …- però com és possible, fins i tot el telèfon em coneix ! i va començar a fer fotografies apretant el botó: de les cases, de la gent, de la roba als balcons, de la platja, ... i fou feliç veient aquelles imatges.
Aleshores va anar al bar on solien dar-li el seu vi de mitja tarda i aguantar els seus discurssos, car parlava molt, i va fer una exposició de fotografia, d´un concurs que hi habia alli, i el va guanyar. I li regalaren un maletí negre amb una màquina que tenia més tecles que el telèfon, i moltes més lletres i números , i una pantalla més gran, i li van dir que aixi podria guardar les seves fotos i veure-les més grans, i imprimir-les, i anar a Internet.
-Internet, i això què és? - va dir.
- Ja ho veurà ! només ha de conectar el telèfon en aquest endoll i passarà a conèixer tot el món.
Això a en Joan, que aixi es deia, li va agradar molt… coneixer món !ell que només coneixia el seu barri i les plujes i el fred de la nit, ara podria conèixer món!.
Llavors va conectar les dues màquines i va realitzar la il.lusió de la seva vida… coneixer museus , biblioteques , llibres,viatges, i trobar ajuts de l´Ajuntament i de l´Estat, que li varen donar més diners, i fins i tot va montar un negoci ! Va retrobar la seva professió de tapisser i feia tapissos encarregats per internet, i fundes de sofars, i es va presentar a molts concurssos de fotografia, i els va guanyar gairebé tots.
Va acabar fent d´inetrmediari en vendes de terrenys, i així va anant fent diners i es comprà un pis intel.ligent i cibernètic a un barri més adecuat als seus negocis. Era un pis amb pantalla plana de televisió, la calefacció s´encenia quan feia fred, i l´aire condicionat quan feia calor, la TV s´encenia i s´apagaba a l´entrar i sortir de casa i tenia totes les comoditats de les que feia tota una vida que no podia gaudir.
Es va comprar més máquines, Ordinadors, DVD, CD, TV, móbils diferents i va montar una empresa d´informàtica amb uns amics que va conéixer per Internet.
Així, a recuperar la famiia, els amics, la dona, que per l´edat encara estaba de bon veure, i va ésser feliç.
Ja era un fotógraf , un venedor de terrenys i un informàtic famós,tenia un bon pis al barri alt i diners, però li faltava quelcom.
Un dia va pensar en montar un partit polític, doncs veia molts programes de televisió en els que deien que aquesta gent domina. I ell ara el que volia era dominar.
Va fer el partit, i per internet li va ésser fàcil de trobar contribuients al seu projecte i votants, a més, ara tenia mots amics d´influència ! I mira per a on, van arrivar les votacions i va esser escollit senador, després diputat, i tot amb l´ajuda de la tecnologia punta. Sortia per Televisió, va enviar DVD´s als possibles votants, va fer propaganda a la seva pròpia Web, i va arrivar a ser President del Govern !
Va passar anys així, en el poder i va arreglar algunes coses i espatllar-ne altres
Però, en fi, passat el temps es va donar compte de que necessitava contacte humà, sobretot en una posició com a la seva, i no només per ell, sino perquè els seus adherits, subdits i votants, gent del partit i altres persones estiguessin amb contacte personal amb ell. Això seria millor, segur que si !
Però , ai las ! la gent no anava als seus discurssos, ni als seus meetings, car tothom ho seguia per els ordinadors i la TV. I es va sentir sol i menyspreat. Va pensar i pensar, i pensar, i eus aqui que anyorava ja les sabates que trobaba als contenidors i la caixa de cartró, i el bar on feia les xerrades, i els llarcs matins i les grises tardes, i va sortir a la finestra del seu pis de la zona alta amb tots els aparells i els va llençar al carrer , els mòbiils, els ordinadors, els DVD, els CD, les TV, les TFT,i va marxar, i va recordar lentament a la platja els dies que passava xerrant en el bar i es conegurts que li donaven conversa pel carrer i els contenidors on buscaba sabates, i el móbil que s´habia trobat i que ecara guardaba com un record d´ahir, i s´en va anar de nou. Va tornar al barri vell altra vegada i va recollir una caixa de cartró per a dormir, i va deixar curosament el seu mòbil al mateix contenidor on l´habia trobat, per si podia fer feliç per un temps a algú més, i llavors ell va ésser feliç per sempre altra vegada.
Més tard, quan va morir de fred ves a saber a quina cantonada, els seus antics amics varen escriure a la seva tomba : Estava boig, però era un savi.

Només Déu sap si al cel hi ha máquines !

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: