L´Escut de Castellterçol

Un relat de: prudenci

Principi de sol entre arbres dels boscos de l´altiplà
Enllà dels turons de Caldes, la vila del bany romà,
A poc a poc arribaven al poble dispers i buit
De Castellterçol, encara per son nom no conegut,
Tres reis cansats de recórrer per tot l´Imperi a cavall
Les contrades més pregones, les muntanyes i les valls,
Buscant un lloc on guardar-se de l´inclemència de l´any
I entregar la Bona Nova d´un nou Regne sense engany.
Tanmateix ningú rebia la nova del sol ixent
Que a Betlem a una establia adoraren feia temps.
Els tres reis ja sense regne seguint encara un estel
Que els duia per la terra buscant on deixar-hi un cel
Arribaren un bell dia al recer desconegut
De Moià la companyia de Castellcir , fill menut.
No hi havia en la contrada ni temple ni hostal ni escut,
Tant sols la serpent hi repta d´un invasor no volgut.
Els quatre fidels que hi viuen encara a la llei dels gals
No tenen pastor ni guia que els reuneixi a cap corral.
No poden brandar l´espasa, ni de guerrers duen nom,
Ja no veuen la pastura de ramats plena de bous.
Tant sols el poder de l´àliga imperial de l´enemic
És la bèstia que allí nia sobre el niu del poble antic.
No hi ha guerra, ni festívoles enramades sobre el pi
Per celebrar les victòries, ni sobre el roure hi creix güi
Per tallar amb la falç daurada que altre dia brillà allí.
S´ha perdut l´antiga raça mentre la nova no es vol,
I fins la cèltica espasa rau clavada a ran de sol.
Però en arribar-hi els tres homes, com tres llums d´un sol estel
Que la nova llei duien d´un Déu davallat del cel,
Els gals atents a una nova tradició on poder construir
La resistència d´un poble davant del déu enemic
Donen posada i fan d´hoste oferint als reis l´abric,
I els reis en escreix els tornen el favor com a uns amics:
Tres sols d´or deixant al poble, perquè els heretin llurs fills
En l´escut i en la nissaga, en les armes i en els dits.
I les descendències nobles que en naixeren com espills
De la gràcia que el cel dona a qui acull els pelegrins
Donà el bon nom a aquest poble de Castellterçol, car dins
L´ombra més pregona de l´esclavitud divins
Tres sols hi nasqueren: els cors dels tres reis. I fins
Avui, diuen al poble, encara hi regnen endins
Dels cors dels més nobles homes de Castellterçol veïns.
I també deixaren, diuen, l´estel dels tres sols format
En algun lloc que llegenda explica on està enterrat.
Si voleu saber on trobar-lo, l´estel dels Reis de l´Orient,
Busqueu al fons de la Popa del vaixell que repta al vent,
Car és el vaixell de pedra de Castellcir, port silent,
Castell que té nom d´estrella: la triple Sírius, l´ardent.
Aquesta estranya llegenda guarda un tresor al seu si.
Cercar-lo aquí és el principi, trobar-lo al cor és la fi.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: