Júpiter

Un relat de: prudenci

A la tercera baixada de 1'áliga régia
L´home obrirá els ulls i sabrá Qu1 sóc.
La terra s'omplirá de verd, virtut deguda,
i tota llavor renaixerá a la llum.
Ja s'ha acabat el temps de fer créixer fe en fombra,
el temps del dubte i del sanglot, ja s'ha acabat.
Ara s'acosta el temps de primavera,
quan a l´arbre reverdit 1'ocell hi fa el seu niu.
S'encén d'amór la terra i el cel s'obre de bat
per lliurar les grácies de que abunda.
El Regne promés comença a demostrar-se;
ja falta poc perqué la Reina s'incorpori
del llit de roses blanques on dormia.
L'aigua ja brolla de la deu oculta
i el lleó i el pardal es repten a guimbar.
Blanc és el cel i blanca es veu l´escuma.
La terra és blanca i el cor esdevé blanc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: