Juguem?

Un joc que, com deia Gil de Bielma, "llega un momento en el que te das cuenta que la vida va en serio..."

Amb el teu poema dónes en el clau de ple!

Juguem la partida, i els que ens envolten, de vegades, no juguen prou net i sembla que tot es parlitzi pel dolor que això ens causa.

Però com tu dius, valenta i decidida com se't veu, intel.lgent i lluitadora, no deixarem MAI el joc. Perquè la vida, la nostra, és un tresor que no podem malmenar
.
Una abraçada i gràcies per les teves paraules càlides i solidàries!

Nosaltres tenim mil vides...
...i cal aprofitar-les totes...toteeeeeesss!

Força!

Ets una crack!