Jo?

arribes als 100!
Felicitats!!

Un relat molt carregat (i, no perquè es faci pesat... sinó perquè hi han molts quilos! jeje)

Existeixen les casualitats? Perquè, justament avui em trobo com expresses en el teu relat: escoltant música sense sentir res... mirar sense veure res... et pot caure un llamp qui ni t'anadones... tot ple d'incerteses.
M'ha agradat molt, perquè jo no hauria pas sabut expressar tot això amb paraules tan exactes, totes justament al seu lloc. No hi falta res, ni hi sobra res.

Una abraçada!

Anna

Feia molt temps que no em passava per aquí! Un escrit molt original, m'ha agradat molt..
Jo també a vegades em sento així estranya...:S i això és totalment cert, una melodia o qualsevol cosa ens fa canviar l'estat d'ànim!
Aixx.. que complicades que en som les persones...xD
M'ha agradat el final que el deixes així amb un punt sense acabar! Way! :)

molt macu! curt, ben expressat i intens.
Gracies x comntarme el meu relat el de ramonet xamp'o
s k l vaig escriure a sis[e amb una amiga i, tal com raja el vam acabar. El resultat s aix[o
jeje

i, mmm, el què m'estic perdent centrant-me només en poesia, sic, això de disposar de poc temps ...., no és una excusa.

Necessito parlar amb vos d'una manera imprescindible. Moltes gràcies.




ohcapitameucapita@hotmail.com - OhCapita

Ah!, quan el temps m'ho permeti em capbussaré en els seus relats. Paraula!

Ostres noia! Doncs aquest l'he torbat genial! i això que és l'últim! Suposo que està una mica relacionat amb el que deies, que et senties estranya, que estaves en una època que et costava escriure, tot resumit amb un "Jo?"

Jo també he tingut algunes èpoques que he sentit que no era jo, que no em reconeixia. Que no tenia il·lusió per fer res. Que com molt bé dius, em trobava davant la tele, o fent qualsevol cosa sense saber el per què ho feia. Sense prestar-hi atenció. Amb la ment a un altre lloc.
"La meva ment és a l'aire sense saber exactament a quin cos pertany." Genial frase! La ment hi és, però volta buscant on pertany, buscana un cos on es reconegui... i tu et sents estranya. Una manera preciosa de descriure-ho.

Personalment m'ha encantat aquest escrit!
No sé si és d'abans de sentir-te "incapaç" d'escriure, o en cas contrari, no crec pas que sigui inútil el que escrius. No crec que ho hagis de borrar!

Endavant!

doncs trobo que si que val la pena el que escrius. Amb la repetició de les paraules que utilitzes aconsegueixes un ambient angoixant, transmets molt be aquesta sensació de desconcert i malestar. I amb el pes vas lligant la història molt encertadament.

apa, ànims i a seguir escrivint!

Hola! He llegit al forum els teus dubtes sobre la teva manera d'escriure darrerament i estic pendent de llegir-te tots els relats amb profunditat, però aquest m'ha impactat especialment, perquè reflexa tants sentiments i sensacions que gairebé no es poden abastar. El trobo molt intens, vessat d'una manera sincera i tal com raja, directament del cor.

Estic totalment d'acord amb la shuhua, sobre escriure tot el que et surti de dins, sense esperar si pot o no agradar. Cada relat és en certa manera una part nostra, que neix de les percepcions, sentiments i sensacions que tenim sobre el món nostre i el que ens envolta.
I aquest és el seu encant natural, que reflexi totes aquestes coses. No vol dir que no ens calgui millorar sempre, però sense perdre l'essència del que volem dir.
Escriure és màgia en els nostres dits i una gran oportunitat que no es pot desaprofitar!
I com et diuen d'altres, no llencis res. Moltes vegades al cap del temps ho tornes a agafar i li dones els tocs de llum i color que li faltaven.

Una abraçada molt gran i fins aviat!

He llegit el missatge del fòrum i et responc. A mi m'ha agradat força aquest escrit, tot i que traspua tristesa i un prinicipi de depressió que no hauria d'arribar més lluny.
Això que dius de si escrius bé o no, et voldria donar un consell molt dificil de seguir. Jo, que te'l dono, sóc la primera de no poder-ho fer sempre. Escriu per a tu, amb el cor a la punta dels dits, fidel als teus pensaments, escriu sincera i el que surti, per força tindrà qualitat. Almenys la qualitat de la veritat.
Fa molts anys, jo depenia de l'opinió dels altres, perquè volia ser bona escriptora. A poc a poc, els meus escrits es van anar fent més i més importants per a mi i a tenir quasi una vida pròpia per si mateixos. Aleshores me'n vaig adonar que gràcies a escriure vaig poder curar una depressió i em vaig començar a conèixer.
Aleshores ja no vaig voler ser bona escriptora. Només volia -i vull- ser escriptora. O sigui, no ser-me infidel. Si la meva naturalesa és escriure i no ho faig, em trobaré malament (físicsament). Si escric de debò, amb sinceritat, el premi és la salut.
Espero haver-te servit d'alguna cosa
Glòria

M'has deixat impressionada nena!!Q bona!!M'ha encantat, és molt original!!:)
Un any més peque q jo i com escrius, bufaaa!!
Felicitats maca!!(K)

M'has deixat impressionada nena!!Q bona!!M'ha encantat, és molt original!!:)
Un any més peque q jo i com escrius, bufaaa!!
Felicitats maca!!(K)