Jo escric

Quan em sento alegre,
i tinc ganes de somriure,
de fer saber al mon sencer,
tota la meva alegria.

Quan soc trist i deprimit,
i vull desfer-me del nus,
que es fa a la gola,
i m'oprimeix el cor.

Perquè es la meva millor,
manera d'expressar-ne,
tots aquets sentiments,
que surten del meu interior.

Perquè l'inspiració em crida,
a crear versos infinits,
per fer-los volar com ocells
lliure de qualsevol perill.

A tot indret on es pugui escriure,
no importa el format ni la dimensió,
ho faig fins i tot sense pensar-hi,
de cop i volta surten paraules.

Que enganxen com cadenes,
es subjecten al ritme del temps,
que les envolten i transcriuen,
com una gravació perenne.

Escric amb permís del personal,
o de vegades en contraban,
els meus pensaments volen,
i van donant forma als versos.

Jo escric amb llibertat,
sense cap tipus de pressió,
només l'opressió inepte,
de la nul·la oportunitat.

Jo escric per una pau,
escric pel meu poble,
pels meus amics i enemics,
per salvar la poesia.