Parlem-nos

Com persones que es troben,
per primer cop a la vida,
com dos amics que es troben
a qualsevol carrer del poble.

Amb la mirada endinsada,
l'un dins l'altre certera,
com una paraula silenciosa,
que tot ho ha de entendre.

Amb dos frases sobtades,
amb una caroneta subtil,
senzillament sensible,
cara a cara, l'u amb l'altre.

Parlem-nos sense dir res
o be dient-ho tot,
clar, concís i sense embuts,
dient ben clar les paraules.

Que ton silenci m'esvera,
que sense diàleg la vida,
es com un cinema mut,
gris i trist com nuvarrons.

Parlem d'amor, del temps,
de futbol de política,
de l'ultima verema
de la darrera pel·lícula.

Parlem d'allò que vulguis,
de la manera que vulguis,
però parlem-nos,
que es hora de parlar.