Esborranys i guixos de colors

Sovint passejo voltejant,
l'escola dels meus records,
la veig tancada i trista,
diuen que volen enderrocar-la.

Tanco els ulls per recordar,
començo a veure imatges,
que són només a mon cap,
vells records d'infantessa.

Veig un piler d'alumnes,
que juguen i corren pel pati,
jugant a futbol, a tira de corda,
a toca i parar, a fer girar la baldufa.

Sobtosament sona el timbre,
tots cap a classe correm,
els passadissos de l'escola,
són plens d'alumnes i professors.

Quan comencen les classe,
tothom som als nostres llocs,
pels passadissos s'escolten murmuris,
de totes les aules tret de dues.

A la nostra aula s'atén,
i es fa un respectuós silenci,
el nostre professor dona la lliçó
és el senyor Miguel Izquierdo.

La classe del costat es una mica sorollosa,
encara que també es fa respecte,
la professora Mari Carmen imparteix
la assignatura de socials.

Tots el professorat els envegen,
són uns bons professors i es guanyen
el respecte dels seus alumnes,
saben com fer que aprenguem la lliçó.

Encara però, també recordo,
altres professors amb qui aprendre,
resultava tan divertit com un lloc,
la Roser que ens ensenyava català.

Tampoc em vull oblidar,
d'altres professors enrotllats,
com en Jesús, alies, Perinyon,
o el Eugenio, nostre professor d'anglès.

Amb tots ells vam aprendre tantes coses,
les assignatures amb aquell professors,
van ser del tot profitoses, encara però,
personalment m'ho vaig tenir que currar.

Van ser uns anys d'esborranys
a la llibreta esgarrapada
i guixos de colors a la pisarra,
aquells anys d'escola de ma infantessa.