Una escola lliure

Un relat de: Jofra

Quants cops hauran somiat
els nostres avantpassats,
amb una escola lliure
amb la senyera onejant.

On aprendre a estimar
la nostre estimada llengua,
on es parli sense censura
siguis d'on siguis.

On també s'aprengui el respecte
on puguis entrar i sortir
sense fer soroll i amb bon afer,
i respectar tots els sentiments.

Una escola tant acollidora
com l'abraçada d'una mare,
on ens ajudem els un als altres,
a comprendre'ns i estimar-nos.

Que ens ensenyi a ser amics,
tant d'aquell que vol entrar
com el qui decideixi quedar-se fora,
i aquests valors siguin respectats.

Quin somni més incomprès,
desfet per el desentreni-me'n i l'hipocresia
d'una realitat tan estranya
com el somni proposat.

Avui he somiat que es podia fer
realitat aquell vell somni
no vull que em despertin
fins que el somni es fes realitat.

Comentaris

  • quina escola més maca![Ofensiu]
    ixnuir | 30-05-2008

    jo també he tingut un somni semblant molts cops, la diferència és que en el meu somni no sortia cap bandera onejant....

    i el cas és que ja n'hi ha hagut i n'hi ha d'escoles d'aquestes, el problema és que no són pas públiques i no tothom es pot permetre accedir-hi, però d'haver-hi n'hi han i el primer que en va fer una al món fou un català: Francesc Ferrer i Guàrdia.

    salut i encantat de llegir-te

    ixnuir