Nit de Sant Joan a la vora de la platja

És màgica aquesta nit estelada,
nit de revetlla de Sant Joan,
com mana la tradició,
a la vora de la platja.

Amb les seves onades suaus,
com una suau remor escoltant,
l'ànima que es calma sense voler,
ens asserenem i rebem la brisa marina.

Tot plegat esperem la matinada,
uns estirats a la sorra de la platja,
altres ens remullem els peus,
i molts es capbussen sencers.

Jo sóc d'aquells que remullen peus,
i després m'estiro a la sorra,
amb els ulls oberts fins que la son
em venç cercant l'inspiració.

És un instant de calma,
que em serena i em transporta,
escoltant les onades del mar,
i sentint la brisa que em porta.

També es pot sentir aquelles,
onades que xoquen amb roques,
com una mena d'animal que rugeix,
amb força i delicadesa a l'hora.

Jo sóc així com les onades,
tranquil·les de la mar,
serena que bronza la barca,
d'aquells pescadors llunyans.

Que màgica que n'és doncs,
la nit de Sant Joan a la vora,
de la platja tot escoltant,
les onades que van i vénen.