Com un quadre en blanc

Memòria, te'n recordes de mi?
sóc aquell amb qui vas aprendre,
aquelles lliçons de l'escola,
quan només era un infant.


Aquell qui va aprendre les virtuts,
i les dificultats de la vida,
a mesura que anava creixent,
així com aprendre a estimar.


Aquell qui sabia tot allò,
que del món calia saber,
no pas el primer de la classe,
però en cap cas l'últim.


Aquell sabia escriure, cartes,
importants documents i alguns relats,
sóc aquella persona a qui pertanyies,
tan com jo et pertanyia a tu.


Memòria te'n recordes de mi?
sembla que m'has deixat,
a l'oblit profund i dolorós
de no recordar ni tan sol el meu nom.


M'has deixat fet un nyap,
com un quadre en blanc,
un disc dur formatejat,
que ja no serveix per res.


On són els meus records
i la vida que abans tenia?,
on, la tristesa i l'alegria?,
em miro al mirall i no em reconec!.


On són les respostes
a totes aquelles qüestions?,
on l'espòs, el pare, l'avi?
si l'has deixat a l'oblit.


Memòria, te'n recordes de mi?
on és allò que serveix
per que algú es recordi
de que algun cop l'ha tingut?


D'això . . . . que faig aquí?
què és el que estava dient?
de què caray estava parlant?
he perdut allò que . . . no sé.