Jo, el cuc, la papallona i la flor

Un relat de: joanalvol

Observo el cuc com s'arrossega,
com aixeca el cap mirant el cel,
guaita la flor, inassequible bellesa.
Segueix el rastre en la terra
mentre la instintiva fe el condueix
arraulir-se en un racó, fer-se un capoll,
púdic vel, a la mirada humana, aliè.
La força activa el dota d'ales
bellesa de colors insospitats
emprèn el vol i dalt de la flor
li ret l'essència que desava
per les núpcies de l'amor.

Lliure, a fet el cim inabastable,
efímera vida, per la llibertat mor.
Potser un altre dia tornarà a ser cuc
en un cicle nou. O potser no.

Comentaris

  • hola Joan[Ofensiu]
    REGOR | 03-06-2008

    m-ha agradat molt, algun dia escriure com tu.
    Per ara no valoro, pero et possaria un 10.

    Roger

  • Som consciència de tot plegat[Ofensiu]
    joanalvol | 05-05-2008


    Som cuc, som papallona, planta, pedra i flor.
    Som consciència de l'ameba i del protozous.
    Som al capdemunt de la gesta física
    però de la metafísica, encara no.

  • vull ser[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-05-2008 | Valoració: 10

    Sóc papallona !!!

  • M'ha cridat l'atenció el títol...[Ofensiu]
    Autobahn | 05-05-2008

    ...i no m'ha decebut gens: el que has promés a l'ennunciat ho has complert.
    El cuc també, eh.
    Molt maco :)

    Florenci

  • Per la llibertat mor...[Ofensiu]
    Naiade | 05-05-2008 | Valoració: 10

    Sempre m'ha provocat una gran admiració i respecte aquest procés de transformació tan perfecte. M'ha encantat tal com ho descrius, net i clar amb tota la seva senzillesa.
    És tan bonic observar el cercle de natura!

    Una abraçada


  • Per a Unaquimera Metàfora i retrat[Ofensiu]
    joanalvol | 21-04-2008

    Completament d'acord. a la vida i arreu l'univers, tot és acció, tot és canvi, res no és fix. La qual cosa implica una reflexió i meditació profundes sobre qui som.

    Gràcies, com sempre

  • Metàfora i retrat[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-04-2008 | Valoració: 10

    Cicles i metamorfosis, vides i reencarnacions, canvis i conversions, modificacions i trajectes... això és la vida!

    El teu poema, a més de plasmar una escena molt vital, serveix de metàfora i de retrat, de testimoni i d'exemple de bellesa, de mostra de sensibilitat envers allò més petit. I fa volar l'esperit!

    T'envio una abraçada primaveral,
    Unaquimera

  • s'alça el vol cap a una nova dimensió[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-04-2008 | Valoració: 10

    Metàfora de la transformació personal i de la vida, dels sentiments darrera de cada esser viu , i que darrera l' esforç, s'alça el vol,
    cap a una nova dimensió.
    Avet

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: