Jo crec

Avui,
Quan el món és negra nit,
En l'esperança que em dona la bona nova,
Crido ben fort la meva fe,
En el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstáncies actuals,
Dispensin als homes de fer una terra millor.
No vull creure que l'ésser humà,
Només és un bri de palla,
Que el corrent de la vida fa boleiar,
I que no pot influir en rés.
No vull creure que les atrocitats
que s'están cometent,
són fruit de la voluntad de l'home.
No vull compartir l'opinió,
Dels qui pretenen que l'home sigui captiu,
D'una nit sense estels,
Del racisme, de la guerra, de la fam,
I de tantes altres coses,
Que fan a l'home tan desgraciat.
No vull creure que l'home,
Que va néixer igual,
Es faci les seves pròpies diferències,
Y se separi, com ho està fent
No vull fer una predicació,
De tot el dolent de l'home,
Sinó que també vull dir,
El que hi ha de bó.
Jo crec que la veritat i l'amor,
Diran la darrera paraula.
Jo crec que fins hi tot,
En mig d'obusos i canons,
Hi ha l'esperança,
D'un matí asolellat,
De pau i fraternitat.
Jo crec que algún día,
Tota la humanitat gaudirà,
Plenament dels seus drets,
I que tothom rebrà,
Tres ápets al día.
Jo crec que finalment,
L'home veurà que la lluita,
Només condueix a més lluita.
Jo crec que l'home,
Assolià algún día la pau,
Unint la voluntat en una sola.
Jo crec que algún día,
Tos els infants gaudirant tot el necessari,
Per calmar l'esperit.
Jo crec també,
Que molt aviat cap infant treballarà
I tots podran tenir una infància feliç.
Jo crec també que un día,
L'home comprendrà moltes de les ensenyances de Déu,
Per assolir la Pau.
Jo crec que finalment
El llop i l'anyell podrán pasturar junts,
Sense atacar-se mutuament.
Jo crec que algún día,
Les coses bones de la humanitat,
Eclipsarán les dolentes,
I mai més hi haurá sofriment.
Aquesta és la meva creença,
I vull que aixi sigui.