Ja han arreglat la fatxada? (la mort)

a veure què passa amb aquests assassinats. M'agradat la manera com s'ha presentat la detectiva. Potser una mica farregós presentar els personatges tan completament, vull dir, que potser els haguessis pogut anomenar i prou. Després, a poc a poc, ja ens els aniràs descrivint. és la meva idea, eh? Però la cosa és interessant.

Després de llegir aquest relat he tingut una sensació especial. La meva predilecció pel suspens de tradició britànica (l'esbombat per Agatha Christie i d'altres, però amb ascendència en Conan Doyle i fins i tot en Edgar Allan Poe, el qual -opino- va ser el pare tant de la novel·la negra com de la novel·la de suspens) la meva predilecció per la novel·la de suspens britànica, deia, ha quedat potser un xic massa evident en algunes de les meves aportacions a RC.
De novel·la negra (encara que sigui en format conte breu), a RC, n'hi ha i força. De novel·la de suspens n'hi ha, per contra, poquíssima. Fins i tot alguns dels meus relats s'aproparien potser més a la branca de la novel·la negra que a la de suspens, però... a vegades és difícil (a més a més d'absurd) diferenciar.
Amb aquesta aposta, Josep, hem sento d'alguna manera més acompanyat.
Em sembla un relat extraordinàriament ben redactat per l'edat que tens, Josep, i això és molt prometedor. El meu primer relat (que no va ser ben bé de suspens, sinó més aviat de ciència ficció) el vaig començar a escriure pocs dies abans de complir 15 anys. Des d'aleshores, i malgrat que no he publicat res de narrativa (s'enten en edició impresa), he escrit (descomptant aquesta primera novel·la i la segona, que la vaig escriure aquell mateix any), tres novel·les amb cara i ulls (més o menys), titulades IN ARTICULO MORTIS, DES DE LA MORT AMB AMOR i TARDA DE CRIMS, i uns quants relats breus (més de 10, crec). No és precisament alentador que mai hagi pogut col·locar-ne cap en una editorial, però estic força satisfet en particular de l'enigma d'Almirna i de les tres novel·les (l'última l'he escrita aquest estiu). Per tot això penso que la teva trajectòria a RC és molt i molt prometedora, i et desitjo, més enllà de la pàgina web, moltíssima sort perquè sens dubte la mereixes i molt.
Et demano excuses (a tu i a qui s'atreveixi a llegir aquestes línies) per haver parlat de mi sense cap mena de vergonya i penjant-me més medalles que el Màgic Andreu, però avui em sento nostàlgic i aquest relat teu m'ha fet rememorar els meus no molt llunyans inicis.
VULL FELICITAR-TE UN COP MÉS i a treballar en això si realment ho vius, encara que ja veus que la moda, avui, és la novel·la negra (per cert, per mail et recomanaré una novel·la molt bona), però la de suspens o de tradició britànica sempre seguirà essent un clàssic. I si no, que ho preguntin als hereus d'Agatha Christie que encara es deuen estar forrant venent llibres. Perquè malgrat totes les crítiques que se li poden encolomar (que se le n'hi poden encolomar i moltes, a la sra. Christie), el conjunt de la seva obra és, si no m'equivoco, la més venuda al llarg de la Història de la humanitat després de la Bíblia (en primer lloc) i del seu paisà Shakespeare (en segon lloc).
Bé, prou xorrades que ja n'hi prou de parrafada! Ens has ofert una molt bona, i clara redacció fins ara, tot i l'allau personatges (serà una crítica que et faran, perquè a mi també sempre me la fan, i encara la intento corregir). Una única observació: la carrera de forense, pròpiament dita, no existeix. Per a ser metge forense simplement s'ha d'haver fet la carrera de medicina i, un cop acabada, es fan uns cursos o s'han de passar uns exàmens per ser metge forense. Els exàmens, crec, vénen de Madrid, del Ministeri de Justícia, crec, però un metge forense o un forense no és altra cosa que un metge normal que s'ha especialitzat en posar els seus coneixements en la investigació policial.
Et convido a llegir el meu últim relat policíac, "La virtualitat del món dels morts...". És el relat que he presentat al concurs de la web i estic molt content per l'acceptació que ha tingut.
Vinga noi, et deixo (ara sí) perquè no m'estranyarà gens si cliques aquest missatge com a ofensiu: QUIN ROLLASSO QUE T'HE CLAVAT!
Fins una altra,

Vicenç

PD: en els relats per entregues em guardo la valoració pel final. No és, de totes maneres, el més important. Gràcies de nou per recordar-me els meus inicis... i tant de bo hagués començat com tu! ÀNIMS!