Ja han arreglat la fatxada? (Epíleg)

Passaren els anys, Joseph estava a la presó i em vaig decidir a visitar-lo. No sé, tenia alguna cosa que el feia bon home. I no me'n podia oblidar, d'ell. Vaig entrar i li vaig preguntar:
-Com es troba, senyor Popovich?
-Bé, aquí el menjar està més bo que el que faig jo.
-S'enrecorda de mi, no?
-La gran Charlotte Clervoy, com no m'enrecordaré.

Vaig esbossar un mig somriure.
-No es mereix tot el que li està passant.
-Sí que m'ho mereixo, sí.
-Per què?
-He assassinat.
-Hi ha gent que no assassina i es mereix molt més que vostè.
-Ja, però el món és així.
-Que li farem.
-Ha resolt molts casos, des de llavors?
-Uns quants, estic recopilant-los en un llibre.
-Surt el meu cas?
-El tinc en el pedestal.
-Vaja, m'alegro.

Parlarem de temes intrascendents fins que li vaig ddir, amb un deix de tristesa:
-Me'n tinc que anar, Popovich. Tornaré d'aquí poques setmanes.
-Charlotte.
-Què?
-Ja han arreglat la fatxada?