Ja estic mort

Un relat de: prudenci

Serà curta la dita com serà curt el deute :
No tinc sexe, i no sóc àngel
Ni sóc de foc ni de gel
Sóc aquell que diu la Biblia
Que el vomitaràn del cel.

A l´igual que aquella Pedra que el meu pare vomità
Cronos de Zeus esperà que un fill l´ha de perdonar.

Ara sé que he de morir
Doncs he fet la malifeta
Prohibida per qui relata
I prohibida pel destí.
I és matar ; però jo en l´espera
De la mort qiue ha de venir
com a condemna i venjança
d´aquells a qui he fet sofrir,
Li donc a la mort les gràcies
De no fer-me patir a mi
Per endevant i a la mida de lo que m´ha fet perir.

Donc les mercès també al poeta que ha volgut parlar per mi.

Firmat: Servent de la Béstia...... si en sabeu, reseu per mi.

Comentaris

  • de moment estic content[Ofensiu]

    De moment estic content d'haver-te trobat.

    Espero que recordis el Centre Comarcal Lleidatà amb el sue Cafè dels dissabtes
    i de moment no et valoro però intueixo que tens una gran creativitat