Ja és aquí

Un relat de: AVERROIS
Amb les mans el cap,
assegut a la cadira,
tanco els ulls...
La foscor omple l’espai
i el silenci m’acarona,
tendre i melós.
Imatges i colors
de sobte apareixen
i em recorden,
que sóc viu
i encara tinc un camí
per poder lluitar.
Em repenjo al seient
i obrint els ulls
torno a la realitat.
Obro la finestra
la claror del Sol
el cel blau i els núvols
em donen energia
per continuar,
somiant.
Baixo al carrer
i m’aturo,
observant-los.
Els seus ulls no miren,
tan sols caminen
amb la rutina als peus.
El soroll omple les ànimes,
de solitud i temors,
de seguir vivint.
M’apropo a la mar
les seves onades,
mandroses i repetitives,
em bressolen els sentits,
i m’alço i m’allunyo,
de mi mateix i d’un futur,
que ja és aquí...

Comentaris

  • Per a reflexionar[Ofensiu]
    Pispireta | 30-01-2014

    Un poema per a donar-hi voltes, per a pensar! Molt ben aconseguit el final pel meu gust!

  • ja es aqui[Ofensiu]
    papisort | 14-07-2013

    Em d'obrir les finestres mes sovint i deixar que el sol ens ompli de llum i el mar bressoli i desperti els nostres sentiments. Un bonic poema

  • Tot és aquí.[Ofensiu]
    Epicuri | 10-07-2013

    No cal retornar a la realitat.
    La realitat és somni. Si
    despertem els ulls
    a la veritat.

    La veritat ens fa Lliures
    que deia en sant Pau.

    Sant Pau-Marc? ;).

    "Baixo al carrer
    i m’aturo,
    observant-los.
    Els seus ulls no miren,
    tan sols caminen
    amb la rutina als peus."

  • Fem el que fem[Ofensiu]
    aleshores | 09-07-2013

    siguem com siguem, el futur ens ateny en tot moment, però el podem esperar atents i relaxats i podem ser observadors del seu pas,...

  • Escultura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-07-2013 | Valoració: 10

    Un poema esculpit d'ara, pensant en el demà des de l'ara, des de la cadira assegut. Escriure és passejar-se pel temps, ho podem fer. Però passejar a prop del mar, amb les onades repetitives és tocar de peus a l'aigua, és a dir, la realitat repetitiva que ens acompanya. Poema de present, futur i passat entrelligats magníficament. Una abraçada.

    Aleix

  • Tot i que el futur[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-07-2013

    que semblava molt llunyà, "ja és aquí", prefereixo pensar més en el present que en el futur. Viure, gaudir el present El futur és ineludible.
    Molt bon i profund poema, Averrois!

    Una abraçada.

  • EL PRESENT...[Ofensiu]
    Annalls | 01-07-2013

    ...ES EL FUTUR que ja es aquí... i malgrat això cal caminar.... amb els peus lligats cal caminar, fins l'ultim alè hem de lluitar...
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!