Cercador
Invisible
Un relat de: elenam- Compartir:
Invisible perquè passo per camins en silenci
invisible perquè quan em miro al mirall no veig el meu reflex
invisible perquè suro com el vent i observo els dies que passen
i el temps fuig depressa
i miro d'empaitar-lo
invisible quan travesso
i m'esmunyo entre tumults de gent
invisible com la pols que a poc a poc deixem en el camí
invisible perquè els dies es fan efímers i volen dintre l'aire
invisible dintre l'esfera que no és tangible,
sinò tan sols un somni.
Comentaris
-
Hola Elenam.[Ofensiu]Annalls | 20-12-2012
Tenia un llarg comentari escrit i no se que he fet i s'ha esborrat. Resumint et donava les gracies per comentar-me, perquè els comentaris et pugen l'anim inclús si son critics, si no en tens sembla que no ha agradat a ningú.
I resulta que a vegades també ho faig, cansament , no haver-lo captat bé...
El teu invisible va ser un d'ells ,creia que t'havia deixat comentari i veig que no.
Em va i m'ha arribat el teu poema. Tots ens hem sentit alguna vegada com tu tan bé descrius.
Et vaig llegint.
Anna
-
molt bonic...[Ofensiu]teresa serramia | 17-12-2012
Corprenendor....
El silenci...
la imatge---que ens oculta...
molt suggerent i impactant..
Felicitats, elenam!!!!! -
Bellesa[Ofensiu]Gabriel M. | 21-11-2012 | Valoració: 10
Bellesa en unes línies suaus i tènues. Agradable llegir d'amunt a baix.
Un plaer de lectura.
Una abraçada -
invisble...[Ofensiu]joandemataro | 31-10-2012 | Valoració: 10
una sensació que a vegades tenim, de ser-ho o de voler ser-ho, perquè ens sentim dèbils, vulnerables...
ben expressat elena !
gràcies de nou per les teves amables paraules
una abraçadeta
i fins aviat !!
joan -
Ni jo amagada, ni tu invisible[Ofensiu]magalo | 26-10-2012
T'agraeixo el teu comentari al meu poema de Cops Amagats. Ni jo vaig fer uns versos amagats, ni tu ets gens invisible amb els teus, ja que ens deixes ven visibles aquells moments, que volent o no, passem de puntetes per la vida.
fins aviat -
La paraula escrita[Ofensiu]Josep Ventura | 16-10-2012 | Valoració: 10
Invisible com el vent, però visibles els fets que deixem
i que escrits mai moriran.
una salutació
Josep
-
Elegeixes ser invisible?[Ofensiu]aurora marco arbonés | 16-10-2012 | Valoració: 10
O bé t'ho sents? Jo crec que no ets invisible als ulls dels amics, d'aquells que t'estimen, d'aquells a qui has ajudat, de la gent que et mira als ulls.
Tanmateix, resulta agradable sentir-se invisible alguna vegada. És gaudeix d'una mena de llibertat, el cos és menys feixuc, el cap pot estar als núvols sense necessitat de que els altres demanin la teva atenció.
És un poema molt agradable, molt líric i etèri, com la boira que tenim a Lleida mig
hivern.
Salutacions
Valoració mitja: 10
