CLAM D'UN POBLE

Un relat de: elenam
Escolteu el clam d'un poble que no s'atura,
escolteu els batecs d'una gent que amb força camina
i no s'esmuny ni s'arronsa,
escolteu els crits de persones
que amb fermesa s'uneixen sota una mateixa paraula,
escolteu la força
i les veus tremoloses de gent indignada buscant nous camins,
escolteu i sentiu i tremoleu
emocioneu-vos!
això és un clam!!!
i camins, qui sap...
potser plens d'esperança...
i nous indrets
escolteu la flama que creix cada dia
com la llum que il.lumina camins plens de joia,
escolteu i no us deixeu endur per la feblesa
i mireu endavant sense aturar-vos
amb fermesa decisió i persistència.

Comentaris

  • Que el clam no s'apagui[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-02-2015 | Valoració: 10

    Hem passat uns anys en una eufòria creixent que entusiasmava un poble. Hem escoltat el clam del que ens parles i, fins i tot, hem cridat també per a fer-nos sentir. Tant de bo ara no quedi tot en un foc d'encenalls i tinguem prou paciència per a esperar aconseguir la nostra fita.

    Un poema preciós en el que has tingut l'habilitat de no posar noms al clam i a la lluita. Jo, seguint el teu exemple, he fet el mateix.

    Salut!

  • Força[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-12-2014 | Valoració: 10

    Hola Elena, quin poema més rotund, amb quina força l'has escrit, amb quina convicció ens has encomanat! La força i la calidesa de la gent unida val tant! Has escrit el pensament de tota la gent que et rodejava. M'alegra molt tornar-te a llegir. Una abraçada.

    Aleix