Grisor

que el sol no il·lumina, que els colors no existeixen, que l'alegria ha fugit i no sembla voler tornar. Però no hi ha res que sigui per sempre. Malgrat que la pell es vagi marcint, la il·lusió pot tornar a renaixer i l'amor donar color a les coses.
El gris es pot convertir en una paleta cromàtica.

Bona primavera-

no està sempre envoltada de grisor. La vida és una simfonia de colors tot i que, a voltes, preferim la companyia del gris.
Crec que la teva poesia és d'aquelles que s'ha de llegir a poc a poc, paladejant-la , assaborint la bellesa de tot el que dius.
Felicitats, elenam!
Una abraçada

i començar a pintar aquest paisatge gris que descrius amb colors vermells, grocs, verds, taronges... colors vius i plens de caliu

gràcies a tu elena pel teu contacte
i una abraçadeta ben plena de color :-)
joan

escrivint poemes així de bells la grisor ja pot començar a dir adéu. Es tornarà un gris platejat, claret, perfecte per a difuminar els pensaments dins les lletres. Segur que després d'escriure aquest poema t'has sentit millor, m'equivoco? Aquests dies de Setmana Santa he gaudit molt d'un Sant Feliu de Guíxols gris i plujós. Passejar per un port amb impermeable i sota un gran paraigua és un autèntic plaer pels sentits. Una abraçada ben forta, que se'n recorda de la teva presència a les portes d'una biblioteca.

Aleix

Versos tristos, grisos... em transmet la visió d’una fotografia en blanc i negre que en mirar-la recordes els moments passats al costat d’un ésser estimat

salutacions

Eloi

Tristos versos, freds, amb desànim, però molt bells.

Gabriel M.