Cercador
inundació -poema inclòs al meu recull premiat a Castelló, 2004-
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
Pampallugues de llum entremig de la pluja.
- M’he deixat el paraigua
dedins d’una paraula repatània. -
S’ha fet de nit i tot és blanc de tanta mort
desperta. Amb ulls oberts de fit a fit
em mira la por amb un somrís burlesc.
Descendiré al pou, m’inundaré de lletres i de sons
i la set s’adormirà com un infant entre els dits
i el llapis que l’escriu.
Comentaris
-
Poema molt bell[Ofensiu]Marc Freixas | 30-05-2011
Bellesa explícita.
Poema precís... preciós.
Felicitats Teresa!!
Una abraçada ben literària. -
Senzillament preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 30-05-2011 | Valoració: 10
Un poema curull d’il•lusió, que ens reflexa el valor de la paraula i el gust per vestir-la amb els sentiments.
És dolç i profund alhora. Un plaer per l’esperit dels qui cerquem molt endins.
Felicitats pel premi! El poema és preciós!
Una abraçada,
Núria
-
Què bonic, Teresa![Ofensiu]Nonna_Carme | 30-05-2011 | Valoració: 10
_"M 'he deixat el paraigua
dedins d'una paraula repatània-" Pampallugues de llum entremig de la plula !_No és estrany que et donessin premi!
Una abraçada, acaparadora de premis! -
Sempre...[Ofensiu]AVERROIS | 29-05-2011 | Valoració: 10
...dic que és tot un repte enfrentar-te a un full en blanc. Quan vas posant les paraules aquestes cobren vida explicant sentiments, històries, temors i alegries.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.