Intemporalitat sensorial

Un relat de: perunforat

*
Toca'm un sospir de la primera pell
La teva escalfor penetra a instants
Perduts d'esma a cada porus latent
Expandint sensacions
Per un cabdal libidinós
A vessar de plaers
Que s'arramben a les parets
Per sentir la trèmula espera
De tenir-te a les entranyes

**
Sediment coent
Que s'encabrita a impulsos delirants
D'alè incessant
Que s'enfila desmesuradament
Per lapses de perdició incontrolable
La màxima expressió
D'alienació transitòria

***
Endinsa't
Dibuixant el rastre
Desdibuixant el frec insistent
Per traçar línies més sublims

***
Soroll que rellisca
Suor que respira
Violència que engoleix l'espai

***
El capçal violent
Solfeja el ritme
El moviment inesgotable

****
Perdició gloriosa de l'estat més pur de la consciència

Comentaris

  • fènix | 14-02-2008

    El del comentai d'abans sóc jo. No sé perquè no ha sortit el meu nom. Dec haver fet alguna cosa malament. A veure si ara...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

89389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/