Instants

Un relat de: Anònim

El teu rostre es dibuixa a la meva ment
i la teva veu ressona al meu cap,
i per molt que ho intenti
no hi ha instant que no et tingui present.

Si trobés un instant,
si existissin les paraules
per poder explicar
tot el que representes per mi.

Com explicar-te
que cada instant al teu costat
és com abrigar-se
en càlid llençol de felicitat?
Com explicar-te
que cada segon lluny teu
és com estar sota una tempesta
de soledat, d'angoixa...
una tempesta que em buida l'ànima.

Comentaris

  • Llibre | 02-09-2005

    Caram, Anònim!

    Estic voltant per RC i descobreixo dos relats teus el mateix dia! Ets una màquina!

    Aquest "Instants" ens marca un moment molt més fugisser que l'anterior, però els sentiments apunten cap a una altra banda. No es tracta, en aquest cas, d'un comiat. Els versos ens mostren el dolor o la tristor del record, quan la persona estimada no és al nostre costat, ni tan sols un instant.

    Fins la propera,

    LLIBRE