Inspiració

Un relat de: prudenci

Res més cruent
que la mussa espatllada
de tanta veu trencada
cridant-li al seu socors.
Res més roent
que la rima espatllada
de tanta ánima errada
per els camins del cor.
I a la fi res de nou ,
i la paraula encesa
de l´amor fet promesa
per tants anys de cuisor
en el polç i en les venes
sense glóries ni penes
ni on sadollar-se el cor.
Tens premi de tristor,
tens corona de espera,
ets com la primavera, entre frets i doiors
Demá serem els dos, potser,
i ma poesia
plena de sol i serena
per ésser junts els ambdós
jo sol, i tu .....lluna plena,


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: