Insomni líric

Agafo el document en blanc,
em vull posar a escriure,
passen hores però segueix igual,
i m’entren ganes de riure.

Potser és que no hi ha res a dir,
Res que a ningú interessi,
Però jo creia que si,
I abans que l’esforç cesi,
Paraules em poso a parir.

Tinc l’absoluta necessitat,
I si no, no me’n vaig al llit,
D’escriure aquest poema,
Ara ja està, ja puc dormir.