INSEPARABLES

INSEPARABLES

Quan penso en la meva vida sense tu, crec que no ho podria resistir. Quan et vaig conèixer et vaig odiar, però he de reconèixer que ara no puc passar sense tu.

Aquesta nit, m’he despertat un parell de vegades, m’he tombat cap al teu costat i en la foscor t’he palpat i he suspirat, i el teu batec rítmic m’ha donat confiança, saber que eres al meu costat, sentir la teva companyia ha fet que em relaxés i em lliurés als meus somnis ; tu hi eres present.

Al matí, has estat tu qui s’ha despertat primer: sempre igual, amb el mateix humor. M’he arreglat per anar a treballar, i tu m’has recordat que m’havia d’apressar si no volia fer tard a la feina. No saps com et beneixo, ets tan perfecte…, cosa que no sóc jo.

Sé que tothom et voldria, ets únic, quan vénen a casa les amigues, m’ho diuen: “Que n’és de bufó, és encantador”, i jo sento una certa gelosia. A vegades ens hem discutit i t’he odiat com el primer dia, quan vas entrar en la meva vida, ja que tot ho controlaves. Suposo que és una apreciació meva: recordes quan va néixer la filla? T’hauria matat, anaves massa lent, i jo volia que el temps passés ràpid i que s’acabessin els dolors; i tu, amb la flegma d’un anglès. Però això és aigua passada. No t’ho tinc en compte. Sempre has procurat fer tot el que t’he dit.

Ara et miro i no et reconec. T’he de demanar perdó, per molt que t’estimi no tinc més remei que ser-te infidel. Ha estat sense voler, amb el drap de la pols t’he donat un cop i has caigut a terra; t’has obert, i de dins teu han sortit mil molles, cargols, rodetes, el vidre trencat i... jo, desesperada, què més podia fer? me n’he anat a un gran magatzem a comprar un altre despertador.

No serà el mateix, no tindrà el mateix so: t’estimo! Sempre et tindré en la meva memòria.


Relat presentat al concurs de microrelats “ARC de microrelats 2011-2012 Sentiments”, temàtica de maig: “Amor”