Cercador
Innocent engany
Un relat de: una ànima més- Compartir:
Sí, la xiqueta ha de ser artista! Que li vam enterrar les ungletes! Que ella ho fa mol bé! Mira quin dibuix més bonic, i sols amb cinc anys. Ja en té set, comprem.li unes pinturetes i un cavallet, per a que vaja entrant al món de la pintura. Mireu quina imaginació que té, una filla artista, quina il·lusió! Si tot el món ho diu, ha de ser pintora! Vénen les visites i el primer que diuen és: "com està l'artista de la casa?".
Però ara ja tinc quinze anys, des dels set anys anant a classes de pintura, des dels onze pintant a l'oli, i ara me n'adone que només sé copiar idees d'altres, la gent vol vore com la jove artista dissenya alguna cosa, i aleshores arribe al meu mediocre límit, no sóc prou bona. M'han fet creure sempre que tenia futur i ara, me n'adone simplement no tinc talent, no he naixcut amb la virtut del artista, i ells m'ho diuen!:
-Filla això t'ho diem per fer la gràcia, però la veritat es que tu no tens talent per a la pintura, tu deus estudiar periodisme, que escrius molt bé! O filologia anglesa. Tu has de ser escriptora!
I en eix mateix moment el meu somni s'enfonsa, el que havia somiat des de xicoteta, aquell futur que tant m'agradava, passa a ser, en qüestió de segons en un somni impossible, com el de l'obrer que somia en fer-se milionari.
Ho tenia tot pensat, sabia que estudiaria belles art i que tots se sentirien orgullosos de mi, per què jo tenia talent! Tots m'ho deien! Però ara ho veig tot clar, em van envoltar amb una bombolla, plena d'innocents mentides que ara m'han explotat a la cara destrossant el meu somni, incrementat per la il·lusió del altres. I ja no sóc capaç de creure res, la seguretat que em proporcionaven les mentides s'ha esvaït per complet, estaria disposta a fer belles arts encara que acabe com a mestra de primària, però es tanta a la gent que decepcionaria! I ara ja no em senc prou bona per a fer res, m'atemoreix la idea que amb periodisme em passe el mateix, de no ser prou bona, que tot siguen noves i millorades mentires.
Comentaris
-
Passat i present[Ofensiu]Unaquimera | 16-01-2008
He llegit atentament aquest relat, escrit en forma de monòleg íntim d'una noia que recorda il·lusions de la infància i arriba al present, a un moment de l'adolescència/joventut en què sembla que ha de prendre decisions; per fer-ho, recorda opinions que ara considera mentides; i n'és conscient que, d'igual manera, poden ser falsos els consells que li ofereixen ara mateix...
Em sembla que el cor o centre autèntic de les seves emocions és una frase que he trobat al final del text: "I ara ja no em sento prou bona per a fer res, m'atemoreix la idea que... ". Crec que aquesta és la qüestió important: que el temor s'ha fet part d'ella mateixa, de tal manera que ja no està segura de res i que tan sols un pensament la immobilitza o li roba l'empenta.
Les opinions dels altres, quan ens sentim ben encaminats ( per convicció, per tossuderia, per seguretat, per necessitat, per... hi ha tantes raons! ), no ens fan deixar el camí; és quan ens sentim desorientats, que altres veus ens fan canviar el pas, contemplar alternatives, desviar-nos, aturar-nos...
Llavors, si no volem passar la resta de la nostra vida canviant de rumb, ens hem de decidir: o ens deixem guiar per una sola veu, confiant en el seu criteri i l'estima envers nosaltres que li suposem... o prenem el nostre camí, tot sent conscient de què la decisió ha estat personal i que ens podem equivocar, per cert; si això succeeix, no haurem de culpar a ningú, ni a nosaltres mateixos: simplement, haurem de buscar una nova ruta...
Vaja! M'estic enrotllant molt, massa!
Tot això era per dir-te que el teu relat em sona molt sincer, potser perquè tots ens hem trobat alguna vegada en una situació semblant a la que descrius: desorientats, indecisos, un xic desil·lusionats, atemorits... i que amb l'edat no es cura, per cert!
M'alegro molt de llegir nous escrits teus, ja saps que et segueixo...
T'envio una abraçada per celebrar l'Any Nou, en què espero continuar coincidint amb tu i per tant te'l desitjo ben inspirat,
Unaquimera
