extranyament perfecta

Un relat de: una ànima més

Fa un vent espantós
Mire al cel,
Ni un sol estel

Els clàxons dels cotxes
Ambienten l'escena
Un rodamóns amb cara de pena

La pudor a peix no ajuda,
Els núvols xiuxiuegen
"xopada segura"

Tu a l'orella em dius que m'estimes
"quina nit més perfecta"
pense, mentre em mires



Comentaris

  • A pesar de tot[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-10-2007 | Valoració: 10

    Un poema breu i tendre que reflexa perfectament el poder de la paraula i la capacitat que té una emoció de canviar el color del moment, a pesar de qualsevol circunstància.
    Estrany, però cert.

    M'ha encantat llegir-te, així que tornaré a passar pels teus escrits, si no et fa res...

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
    Unaquimera