Un adéu?

Un relat de: una ànima més

Ui és un d'aquests dies en els que sóc incapaç d'alçar-me del llit. Per què esforçar-me, si no hi ha res interessant per veure? Si fora d'aquestes quatre parets sols hi ha merda? Almenys ací dins estic segura, ací no poden ferir-me, i des d'ací sols es veu la natura... reconfortant, tranquil·la i noble. Des d'ací no veig la destrossa que hem fet entre tots, ni la crueltat amb que estan derruint el món, com si fos seu, sembrant-lo de cobdícia i llevant-li la vida poc a poc, com si fos un mer experiment, com si hi haguessin mils... no se n'adonen que és únic, i imprescindible.
Doncs no, ui no m'alçaré del llit, ui em quedaré reclosa del món, així evitaré que em facin més mal del que ja tinc... Ui m'amagaré del món, i per un dia, m'enganyaré a mi mateix, pensant que tot està bé, i que puc permetre'm passar-me el dia al llit. Ui somiaré que aquests catorze quilòmetres de paradís són l'únic que hi ha, i que seran sempre part meua, del meu ésser. Ui em diré una i altra volta que no tinc que deixar açò mai, que tots els dies de la meua vida em despertaré amb el silenci verd i pur, i que cada segon gaudiré de l'aire fresc d'aquesta meravellosa vall, encara que en el fons del meu cor, sé que cada vegada queda menys per a deixar-ho tot, encara que sàpiga que al final del estiu m'arravataran el millor regal que m'han fet mai.
Preuada natura, et dic adéu, ja no seré ací cada matí per a observar-te, ja no recorreré els teus camins amb emoció al cor cada dia, ja no despertaré amb el cantar dels pardalets, ja no m'adormiré amb el silenci de la lluna... Però sempre et duré amb mi, per què tu has sigut i ets la meua vida, sols esperi que altra gent pugi protegir-te, que no caiguis en les mans d'un corrupte com tants altres paradisos han fet avanç, sols esperi que quan et visite estigues tan preciosa i perfecta com ara... que les estrelles il·luminen les teves nits. I que l'avarícia humana no apagui la llum que dónes al món.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer