Cercador
Ells, tots sols, ja s'espavilen.
Un relat de: Jere Soler G- Compartir:
-Acarona-li el cap. Així. Sense por, que no fa res.
I el monstre gros agafa la mà del monstre petit i li posa damunt del meu cap mentre tremolo immòbil de terror.
M'agafa les orelles amb força, i esgaripo de dolor -. Mira papa, les orelles són tovetes. Si n'hi arrenco una, li tornarà a créixer?
-No ho facis, filla. Pensa que totes les bestioles de Déu tenen sentiments.
-Però potser li torna a sortir -m'arrenca una orella i sagno com un porc.
-Nena! Que li has fet mal!
-Ja no ho faré més, papa. Ara el vaig a banyar. Puc?
-No és que puguis, és que ho has de fer. Ara és teu, i tu n'ets la mestressa; altrament dit, la responsable.
I l'animalot m'arrenca la roba i em submergeix dins d'una massa llefiscosa de color marró xocolata.
-No, nena, no. -fa el monstre gros -. Aquests animals no es banyen en els seus excrements com fem nosaltres. Els agrada l'aigua!
-Ai! No ho sabia, papa.
M'agafa pels collons i em treu de la merda. Veig les estrelles. M'endinsa en una piscina d'aigua verdosa.
-Nena! -fa el monstre gros -, que l'estàs agafant pels testicles. No ho veus que pateix?
-Ai! -fa el monstre petit, tapant-se la boca amb una urpa, i rient amb els ulls oberts com plats -. Després li hauré de donar menjar.
-És clar! I has de ser curosa i pensar en els aliments del seu hàbitat.
El monstre petit m'entafora a la boca un pardal amb plomes incloses, una rata de claveguera i el cadàver d'un rat penat que troba al carrer. Després em fa un petó.
-Va, nena! De pressa, que hem de marxar -diu el monstre gros -. Hauràs de deixar aquí l'animaló.
-És meu, papa. Me l'emporto!
-Estàs carregada de romanços! Deixa'l aquí, que segur que algú se'l trobarà i l'acollirà. I si no, creixerà salvatge... com la resta d'humans. Ells, tots sols, ja s'espavilen!
Pugen al plat volador i s'enlairen cap als estels.
Comentaris
-
Podria passar[Ofensiu]Proubé | 14-02-2026
I el sol fet d'imaginar-me en aquesta situació m'esgarrifa, per sobre de tot l'àpat que em podrien regalar.
Una veritat com un temple és que tots sols ja ens espavilem caminant cap a l'auto destrucció.
Potser acabarem en mans d'un monstre petit que jugarà amb nosaltres com si fóssim nines .
Comentari tenyit de negre com es mereix el relat.
Amb total cordialitat -
La feram[Ofensiu]SrGarcia | 13-02-2026
Un relat curiós, amb molta personalitat, amb un toc provocador i surrealista.
És com mirar-se a un mirall. Les persones passem a ser mascotes. Tot el que passa fa riure i, al mateix temps, esgarrifa. Les coses que li passen al pobre animaló posen els pèls de punta: li arranquen una orella, el banyen en excrements, l'agafen pels testicles, li donen un menjar delirant. Tot això fet per una nena entremaliada i un pare paternalista, com si no passés res.
L'humor és negre, negríssim, només cal pensar que qualsevol de nosaltres podria ser l'animaló, ja fa por. Un bon contrast entre la innocència amb que actua la monstrueta i els terribles fets que narra.
Original i brillant. Les persones vistes com a joguines, com a simple feram, és un punt de vista molt ben trobat. -
Ben pensat [Ofensiu]Maculan | 13-02-2026 | Valoració: 10
L'humà en el paper d'un animaló en mans de la mainada. Un relat que ens fa reflexionar amb el nostre paper en el món.
-
Bo![Ofensiu]llpages | 13-02-2026 | Valoració: 10
He estat pensant, mentre llegia, que era un porc el que maltractava l'home, invertint els papers de poder. Però no, es tractava d'un extraterrestre. Tant se val, m'han fet mal l'orella i els testicles quan he llegit el que pateix l'humà, el que vol dir que m'he ficat en el text (potser massa...). Enhorabona!
l´Autor
191 Relats
830 Comentaris
281731 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005.De tant en tant, m'hi torno a acostar, tot i que ara no escric tant.
Jo sóc dels temps del foster, el pivotatòmic, la quetzcoatl, el qwark, el Mandalf, el Biel Martí, la Llibre, el Bruixot... I me'n deixo molts.
Vaig patir un ictus al 2021, i d'ençà d'aquell moment, el meu ritme en tot és molt més lent. Tot i això, l'any passat encara vaig poder aconseguir el somni d'escriure una obra de teatre, que me la seleccionessin en un concurs i que em representessin l'obra.
Al costat de l'escriptura, ara em dedico a fer cinema (curtmetratges), a donar a aquest procés un enfocament didàctic, i a presentar els curts fets pels meus alumnes a diferents festivals.També em dedico a cantar i a compondre cançons. Paral·lelament, tinc una activitat reflexiva que em mou a escriure sobre temes una mica més profunds amb determinades persones.
Òbviament, a part d'això també treballo. Haig de menjar i haig de canviar el món!
El meu canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que ja té 19 anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA