Inesperat

Un relat de: Vitorio

El reflex del Sol sobre el metall anuncia la teua arribada junt a un furtiu somriure que s'escapa de la meua boca. És suficient per a descol·locar-me per un instant, una primera mirada furtiva que, aliada amb les meues desmanyotades mans, provoca un espectacle de nerviosisme. No tardàrem en divisar el primer destí imposat, amb horitzó diàfan presenciant com el vent espenta les primeres tímides paraules.
Una xicoteta pujada precedeix una estona de relaxament i admiració, encara que sense deixar de separar-se d'allò desconegut. Continuem asseguts fins que el penya-segat, havent escoltat impassible la conversa, decideix que ja en té prou. Així els seients ens tornen a rebre amb resignació fins arribar a terrenys menys verges.
Unes passes ens condueixen a ambients més obscurs i sorollosos però més càlids i còmodes. Allí flueixen amb més llibertat les paraules i la distància entre elles va minvant quasi imperceptiblement. Les maragdes brillants m'envaeixen poc a poc i jo em deixe conquerir lleument, sense més complicacions. Mentrestant, jo m'acomode i vaig descobrint un xicotet món al meu davant.
Una trucada de telèfon és suficient per a allargar l'encontre i una ràpida visita al centre de les meues reflexions només fa que animar la meua imaginació. Poc temps després, encara tinc les maragdes més a prop i tot es va tornant més fàcil. Però igual que la ventafocs, el rellotge egoista ens interromp i ens obliga a marxar.
Un cel ras, el soroll del motor i una veu gràcil femenina acaben per posar banda sonora a una escena tendra i sensual. Aquells instants dolços creen addicció i recaic una i altra volta sense arribar a quedar-me saciat. Només una carícia em fa recórrer una sensació formigueig inquietant però seductora i jo m'acoste passionalment cap al verd intens.
Finalment, m'allunye lentament mentre m'endinse en la foscor amb un sabor melós en els llavis que em recorda, una vegada més, les lluents maragdes.

Comentaris

  • Tendrament i poètica[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2008 | Valoració: 10

    Has escrit el teu relat amb una prosa poètica i suggeridora d'estats, sensacions, imatges, que arriben tendrament a la lectora, sense sotraguejar, però fent-me somriure. I permetent-me que imagini amb detall les maragdes, esquitxades d'or i brillants, ben brillants...

    Conèixer algú és com trobar el cofre d'un tresor! El que fem amb allò que hem trobat és cosa nostra... cal no perdre'ho!

    Encantada d'haver-te descobert avui com autor de Relats, et dono la benvinguda al web i t'envio una abraçada per celebrar-ho,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Vitorio

Vitorio

7 Relats

3 Comentaris

5678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Un jove habitant d'aquestes inhòspites terres, a cavall entre la Marina i València, que es dedica a expressar com pot els seus sentiments i pensaments, un aficionat. El meu objectiu és que algú entenga què és allò que escric i compartir experiències.
De vegades és molt difícil trobar comprensió.


victor_rc_denia@hotmail.com