El camí

Sé que estàs ahí,no t'amagues. No tingues por d'eixir, la vida real no és com diuen que és. Pega una ullada si vols, assegura't que hi estàs segur. Reincorpora't i relaxa't. Respira profundament i buida la teua ment de preocupacions, encara no ha passat res per a que tinguen sentit.
Atreveix-te i dóna unes passes, curtetes. No cal que avances massa. Mira el teu voltant i pregunta't: què pot ocórrer? El misteri d'allò desconegut t'espenta cap avant i tu tornes a donar unes passes. El món sembla canviar ràpidament, la perspectiva ja no és la mateixa. Sé que és difícil acceptar-ho, però ja veuràs no te'n penediràs de cap canvi que hages fet. Relaxa't encara més, camina pel teu voltant, inspecciona'l. Intenta explorar tot el que està al teu abast, sense pressa però sense mirar arrere mai. Estigues tot el temps que vulgues, gaudeix del que t'envolta, cada detall és important. Algunes coses et sorprendran, altres no t'agradaran i et faran fugir. Però tranquil, agafa les regnes i descobriràs que no és tan difícil com aparenta ser, tot es pot reduir a una atractiva senzillesa.

Sabràs amb el temps que hi ha un munt de coses gratificants i que et donaran plaer, que et faran sentir. Estan amagades sota la quotidianitat, sota allò que menys t'esperes, sota els llocs més normals. Trobar cada sorpresa serà un impuls més per a avançar un poc més encara. El fet de no saber què hi ha darrere de cada cudol que et trobes et farà dubtar, però no t'amoïnes, la pròpia curiositat vencerà la por i desenterraràs, potser, una flor que impregnarà els teus sentits d'una sensació etèria i malenconiosa.

Ja queda lluny el principi, on recordes ara que estaves amagat, reclòs a dins del teu propi exili. Ara, en canvi, estàs enmig del no res i, a la volta, enmig de tot. Et sents desorientat, però al mateix temps comences a saber amb certesa per on has de caminar. Cada passa és més gran i ferma. Cada petjada queda gravada sobre la terra, notes la seua olor, el seu tacte, la vida que hi porta a dins seu t'amoixa. De fet, tot, per estrany que parega, és més familiar i fàcilment accedible.

L'horitzó es va aclarint encara que es va fent més i més infinit. Això sé que et provoca solitud i inseguretats. Dubta, para't si ho necessites, és normal. Pots, si vols, tornar sobre les teues passes per a saber d'on véns. Però ara el camí està definit, la drecera està cada volta més marcada i la seua amplitud va creixent. Hi ha bifurcacions, camins sense eixida i, fins i tot, desnivells que t'assalten sense avisar. Una passa mal donada et pot fer caure inexorablement. No obstant això, ara eres més fort, saps superar-ho i continuar encara més endavant. Ànim.
Has de ser valent i visualitzar allò que saps que tens davant però els teus ulls no són capaços de veure. En el fons sents el que has vingut a buscar, per molt que les variacions de la ruta t'entretinguen i et fagen canviar d'idea.

Ja queda poc. Comença a divisar-se el final del camí, però encara no pots veure on queda. Només unes passes més. Les teues cames s'han enfortit molt i ja poden córrer lliurement, sobre terrenys desconeguts i superfícies escarpades o irregulars. Però no corres, no cal. Hi ha temps suficient i no és bo precipitar-se. Segueix amb aquest ritme, el final del camí no s'allunya.

A la fi pots veure què hi ha allí. Un esguard és suficient per a comprovar-ho i un somriure per a respondre-hi. Allí estic esperant pacientment però també amb el cor ple d'emocions recarregades que em donen una energia desbordant. Jo també vinc d'un camí igual de llarg i enrevessat com el teu, encara que d'un orige diferent. Ara estem ací, els dos, mirant-nos fixament. No cal dir res més.

Els dos ens adonem que realment el camí no s'acaba allí, com podríem haver pensat en un principi. Ara hi ha una sendera més gran i plana, que parteix del final dels nostres respectius camins. És el moment de fer un últim esforç i donar una passa ben gran i decidida devers aquesta nova ruta. Més sorpreses ens esperen, no sabem si ens tornarem a separar o si el camí continuarà igual. No sabem si hi haurà pujades o baixades o si hi haurà un final. El que sí sabem tots dos és que no estem a soles, hem aconseguit arribar fins ací amb molta feinada. Hem superat pors, inseguretats, dificultats, trampes i obstacles i ací estem, mirant cap a l'horitzó imponent.

Tu em mires amb un mig somriure, tímidament, però profundament. Jo em sent farcit de satisfacció i també d'impaciència per afrontar aquest nou repte. T'agafe suaument de la mà mentre l'acarone, tu em correspons i me la constrenys més, saps que em sentiré més segur.
Els meus llavis no poden evitar acostar-se impetuosament fins a tu, sense arribar a cremar els teus. Aleshores tu, t'acabes de llençar cap al misteri i aprofundeixes dins de mi.
Jo mire cap al front i tu ja entens què és el que hem de fer. Poses tu primer el peu en aquest nou rumb, que és comú per als dos. Ara comença una nova etapa. Només sabem que estem junts, res més. No et separes de mi, per favor, caminem junts.
Caminem junts.









Dedicat a tu, benvolgut desconegut.