Inèrcia

Un altre dia. De nou, el cel desperta una mica ennuvolat. La Marta es mou mandrosa entre els llençols. El despertador ha sonat, el dia comença. Un breu esmorzar, les notícies, l'home del temps anunciant pluja. Agafa el paraigües i surt de casa tota esperitada, com cada dia.
Un altre dia. Tots iguals en el fons. Més monotonia. A l'oficina els companys la saluden, el bon dia de rigor, per educació. Llegir el correu, preparar-se un te ben calentó, llegir el diari,... Començar a fer feina. Sobre la taula, munteres d'expedients per arxivar. El temps passa ràpid a vegades. Però avui se li fa etern. A vegades el cap se li en va, lluny. S'imagina que no és a l'oficina, sinó en una platja del Carib. Al costat hi té un paio ben castís i ben morè fent-li aire amb un ventall. El mar, el cel assoleiat, el silenci, la pau... Quan aterra a la realitat tot és soroll, telèfons que sonen enfadats, veus contínues, gent teclejant els ordinadors,...
Després, l'hora que té per dinar, a vegades en un banc del parc, altres a la feina compartint taula amb algunes companyes. Hi ha dies que necessita menjar sola, per pensar en les seves coses. Altres, necessita companyia. De nou a l'oficina, reemprèn la feina fins l'hora de plegar. Sonen les sis i es prepara per marxar. A fora, comencen a caure quatre gotes. Corre fins la parada del bus. Perfecte! Se li escapa.... Arriba a casa amb els camals dels pantalons mig mullats. Es posa roba còmoda. El sofà l'espera i que millor que un bon llibre per acabar la jornada? Tria un volum de la llibreria: "Grans esperances" de Charles Dickens. Després el xat, la mateixa gent de sempre, tots parlant del dur dia laboral, o de flirtejos. Res de nou. Es desconnecta d'internet i del món. Avui no té res per explicar a ningú. I ja fa massa temps que dura. Tots els dies s'assemblen últimament. A última hora, decideix omplir la banyera i fer-se un bany relaxant, un dia és un dia!- pensa. Prepara la banyera amb les sals de bany. S'hi submergeix decidida a treure's tot el cansament acumulat a la pell. La vida, monòtona o no, té els seus plaers.
La nit, el silenci, els somnis. El llit massa gran per una persona sola. Enyora les nits de passió amb l'Ernest i els petons eterns... Però ja no hi és ell. La vida continua. La inèrcia l'arrossega dia a dia i ella es deixa. Potser demà alguna cosa canviarà. Qui sap què li depara el futur. A poc a poc els ulls se li van tancant fins que sucumbeix a la son.
No pensar, aquesta és la qüestió.